Sent Cugat

Jornada d'adopcions del 20 d'octubre

Pssst, el diumenge 20 d'octubre vine als jardins de l'Hotel Sant Cugat i posa't ben guapa/o... Si tens sort, t'adoptaran!

NOVA JORNADA D'ADOPCIONS! El diumenge 20 d'octubre, 15 gossos molt especials t'esperen al Market que EnláZate Bcn organitza als jardins de l'hotel. Ens trobaràs amb la nostra parada solidària i 15 preciositats peludes de Caldes Animal que busquen família.

A les 12 h, farem una DESFILADA en la qual et presentarem a cada un dels nostres convidats especials i la seva història.

Convivència difícil

La xifra de visitants estrangers a casa nostra mostren que Catalunya va ser el principal destí turístic els primers sis mesos de l'any amb un 23% del total de l'Estat espanyol. La tendència mostra una contracció en el nombre de visitants però també un increment del 2% de la despesa mitjana. A més, la durada mitjana dels viatges va ser més baixa que en el mateix període de l'any anterior, 0,4 dies menys per persona.

La segona lluita antifranquista

Després d'haver viscut la primera des d'una Associació de Veïns a l'Hospitalet de Llobregat o fent de mestre en una escola activa i catalana, no m'esperava veure aquesta segona lluita contra franquistes de nou encuny.

Ja ho deia el dictador: “Todo queda atado y bien atado”. I Déu n'hi do el que dura els lligams de la “Cruzada”!

No tinc una discapacitat, és que les meves capacitats són diferents de les teves

Ella.

Sempre va contenta per la vida, en la seva cadira de rodes, corrent veloçment pels carrers de Gràcia. Jo mai la puc seguir la seva velocitat. Sempre ho té tot pensat, tot previst, jo mai ho puc tenir tot en compte ja que el dia a dia se’m menja i ella em dona 50.000 voltes.

Un dia, mirant la ciutat des de la terrassa d’un conegut local comercial amb solera al centre, em va dir: “Eva jo no tinc una discapacitat, és que les meves capacitats són diferents de les tevesˮ.

La melodia d'una mirada

De petita, en la dècada dels 70, pensava que m’hagués encantat poder escriure amb llapis i paper totes aquelles històries que dansaven dins meu. Era una quimera. Tres dècades després, aquí em teniu; els meus pensaments, opinions i relats us arriben a través d’un diari digital i allotjat en el món del ciberespai. L’arribada dels ordinadors i d’Internet va ser tota una alliberació per a mi i per les meves històries. El que mai m’hagués imaginat és que arribaria un dia que tocaria música amb els ulls... I actualment ho estic començant a fer!

730 dies

Seré breu. Segurament hagi de tractar un tema específic sobre Valldoreix i Sant Cugat i no sé exactament de què parlar, perquè personalment, estic tan agraïda en aquest municipi des de fa un temps que només em surten paraules bones. Tot i que no soc cap naïf i sé que hi ha molts problemes a solucionar. Així que començo donant les gràcies, perquè ja deu fer dos anys que estic instal·lada aquí i en aquest temps tot ha anat a millor.

De la lògica del jove senyor Rigau

El jove senyor Ignacio Rigau, fa uns dies en aquest mitjà, es va escarrassar a escriure un article que tenia per objectiu evident el desqualificar Greta Thunberg. De fet, comet la gosadia d’imputar fal·làcia a la jove activista sueca utilitzant ell mateix fal·làcies.

La Síndrome Rigau o per què als feixistes (i no només a ells) els fa por Greta Thunberg

Recentment hem vist passar per elCugatenc el que és segurament la primera expressió del negacionisme climàtic de nova generació, post-Greta Thunberg, expressat per opinió del president de les joventuts del PP.

Algú que creu que el feixisme s'ha de normalitzar, no posar-hi cordons sanitaris, i que ha descobert una fal·làcia de contrautoritat que anomena la fal·làcia Thunberg, ens explica que tot i que és molt lloable tot el que fa, seguir-la és una mena d'enganyifa logicoargumental bastant confusa.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat