Publicitat

Sent Cugat

Un petit gran malentès

La primera frase del llibre de memòries ‘Open’ publicat pel tenista André Agassi l’any 2014 és: “Juego al tenis para ganarme la vida, aunque odio el tenis, lo detesto con una oscura y secreta pasión, y siempre lo he detestado”. Llegint El director de David Jiménez, he recordat l’inici de l’obra del tenista de Las Vegas. El periodista deixa clar des de les primeres pàgines que no li agrada la feina de dirigir un diari però, malgrat tot, juga el partit.

Si en el Ple s’escenifica, els debats s’han de fer en altres àmbits

He tornat per un moment als apunts de l’assignatura de Periodisme de Proximitat, que vaig cursar allà per l’any 2016 amb un bon professor –ara que això no és ser pilota per a guanyar nota– com ho és Vicenç Rabadán, que a més de periodista també és una persona implicada en la política –va ser regidor per l’Alternativa d’Unitat Popular– i vida social rubinenca i coneix bastant bé la realitat de Sant Cugat. Doncs bé, ací unes quantes de les anotacions d’aquell jo quatre anys més jove que ara:

La música ens toca

Foto: Aula de So

Per què quan sentim tristesa escoltem música lenta i melancòlica? Se’n parla molt dels beneficis que suposa per al nostre cervell tocar un instrument i fer música, però què passa en el cervell d’aquelles id ‘aquells que no són músics quan escolten música?

Al centre

En l'últim informe de l’Instituto de la Mujer alertava d'un major  impacte negatiu en les dones degut a la pandèmia, doncs hi ha tasques altament feminitzades i molt precaritzades.

Per una contenció de l’epidèmia perdurable i sostenible per a tothom

Des de que es va iniciar l’epidèmia a mitjans de març a casa nostra només una ha estat la mesura que han brandat els polítics que ens governen, com a mínim els d’aquí, per a mirar de contenir-la: dir-nos a la població que ens tanquem a casa. Com a mesura a curt termini em sembla que ha estat absolutament raonable i del tot necessària. Tant de bo haguessin estat més valents decretant-la abans. Però i ara què?

Las uvas de la ira / The grapes of wrath. USA (1940)

La pel·lícula ens situa en un lloc concret: Oklahoma (USA). En un temps concret: la "Gran Depressió" (dècada de 1930). En un medi concret: món rural (parcers). I és dura. 

Més dur, però, és que tot això és totalment traslladable a altres moments posteriors del mateix segle XX i del ja segle XXI (ara mateix p.ex). A diferents llocs (aquí p.ex). A diferents medis (petita pagesia, comerç de proximitat p.ex.).

La novel·la de Wilde

Jo, Gisela, sóc una molècula d’alguna galàxia de pàgines i lletres perdudes. Començo per l’A i acabo a la Z; sóc un abecedari que es burla de l’altra Gisela, la de carn. Sóc instint, set, ràbia i tendresa; fatalitat i sorpresa. En tantes ocasions he viscut coses… Ai! Tantes rialles, pors, afecte, abandonaments que per poc ni recordo el que sóc: una dona-llibre.

Tres mesos abans

Creix la delinqüència a Sant Cugat

Sí, pot ser que a més d’un el sorprengui el titular. Tot i el confinament, la delinqüència a Sant Cugat ha augmentat en les últimes setmanes. O, com a mínim, podem confirmar l’existència d’una banda criminal que ha estat operant a Sant Cugat durant més de trenta anys. Però alerta! Aquesta no és una banda normal i corrent. Es tracta de lladres de guant blanc, d’aquells que duen corbata, mostren un somriure encantador i es fan dir honorables o excel·lentíssims mentre s’emporten botins enormes.

Els gats no ens transmeten la COVID-19

Des de que tot aquest malson ha començat, han sorgit informacions diverses relacionades amb els gats i el risc de contagi de la COVID-19 , sovint poc precises i amb tints sensacionalistes que, a base de titulars fàcils i alarmistes, causen pànic i desinformació.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat