Ja fa molt de temps que hi penso però fins aquesta setmana no m'he decidit a provar-ho. He deixat el mòbil a casa. El detonant ha sigut saber que l’Instituo Nacional de Estadísitca (INE) ha pactat amb les tres operadores més importants, Movistar, Vodafone i Orange, la cessió, durant quatre dies laborables consecutius, de tota la informació referida al moviment dels seus abonats.
Segons Yuval Noah, totes les societats estan basades en jerarquies imaginades, però no totes són iguals.
Yuval Noah és doctor en Història en la Universitat d'Oxford i professor al Departament d'Història a la Universitat Hebrea de Jerusalem, especialitzat en Història del Món.
La societat índia separa per castes, l'otomana segons la religió, l'americana segons la raça...
Dona i home, stricto sensu, existim més social i convencionalment, i en l’imaginari cultural patriarcal, que en la realitat de cada persona.
Algú pot pensar que això és un sense sentit, però el cert és que moltíssimes són les veus que s’alcen i anteposen les persones per damunt del fet que se’ns consideri dones o homes.
En el moment de néixer, inclús abans, el nostre entorn social ens atribueix el gènere per un motiu purament biològic, i tal atribució no és individualment, ni sentida, ni consentida.
El diumenge vaig tenir la sort –bé, sort perquè vaig comprar les entrades amb temps– de veure al Ricardo Darín i a l'Andrea Pietra sobre l'escenari a Escenas de la vida conyugal al Tívoli.
L'obra era una adaptació de la pel·lícula d'Ingmar Bergman però adaptada per Francesc Masllorens i Federico González del Pino i dirigida per Norma Aleandro. Em va sorprendre, negativament.
Sabem que la música està feta de sons que a base de repeticions, patrons i relacions entre ells donen lloc a aquest art tan especial i intrínsec de l'ésser humà.
La música forma part de la humanitat des dels nostres inicis, quan els nostres avantpassats pintaven a les coves, ja fabricaven instruments per a gaudir del so amb flautes que daten fins i tot de fa 42.000 d'anys.
La música ens estimula en molts sentits i a través de tots els sentits, és per això que és present a totes les cultures d'arreu del món i des del seu inici.
Cants de diàleg ressonen a la plaça Sant Jaume, on el President Torra commina a Pedro Sánchez a sit and talk (de tots els eslògans del processisme, possiblement el menys atractiu).
“Diàleg” és una paraula que, al món del debat acadèmic, anomenarien magnètica. Hi ha certs mots que, pel sol fet d’anunciar-los, sembla possible captar l’atenció de l’audiència. Altres exemples de paraules magnètiques serien “canvi” o “solució”. Qualsevol campanya electoral és un ecosistema fecund per les paraules magnètiques.
Divendres 15, a primera hora, Lídia Heredia va entrevistar, al programa Els Matins de TV3 al flamant guanyador del Premi Cervantes 2019, Joan Margarit.
Ens hem portat les mans al cap amb el creixement de l’extrema dreta a Espanya. El món ens ha sobtat amb un munt d’esdeveniments paral·lels, molts d’ells en forma de protestes socials: Xile, Equador, Catalunya, Líban, Hong Kong... Hi ha una resistència a Rojava i també hem vist cops d’estat a Bolívia i a Veneçuela. Poden semblar fets que han d’omplir les pàgines d’internacional i política sense més pena ni glòria però en el fons tenen trets comuns.
El masclisme mata. A mi m'ho recorden les 1.025 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, feminicidi íntim que es diu. Potser et preguntaràs per totes les altres, aquelles que no tenien vincle amb l'agressor i et diré que aquestes no compten en aquesta estadística oficial que va començar al 2003. I no compten malgrat que en el conveni d'Istanbul així ho especifica. El govern central en va ratificar la seva permanència al 2014 però encara no hi son.
A l'Ateneu ja estem tancant la programació de cursos i activitats pel 2020, però encara ens queda molt per gaudir aquest trimestre. Us presentem les activitats per aquesta setmana, i us convidem a donar un cop d'ull a www.ateneu.cat als monogràfics dels propers dies i als cursos de Nadal que hem preparat per al desembre!
