La secció àuria (el número áureo)
Diumenge al matí. Vinga Eli, aquest cop ho faràs amb temps i potser mataràs al Jordi d’un ensurt quan avui rebi el mail amb el nou article que sortirà dimarts. Bé, avui per vosaltres.
Diumenge al matí. Vinga Eli, aquest cop ho faràs amb temps i potser mataràs al Jordi d’un ensurt quan avui rebi el mail amb el nou article que sortirà dimarts. Bé, avui per vosaltres.
Potser el més difícil de conciliar en aquesta vida és el dret inqüestionable que té cada persona de decidir –si així ho vol– quan i com posar fi a la seva existència, i el dolor, els interrogants, la culpabilització que aquest acte pot generar en el seu entorn afectiu.
Avui fa deu anys del terratrèmol d’Haití i ningú en parla.
El terratrèmol de magnitud 7 es va registrar el dimarts dotze de gener de 2010 a les 16:53 , hora local, amb epicentre a Puerto Príncipe, la capital. Els efectes sobre el país més pobre del Carib van ser catastròfics: uns 316.000 morts, 350.000 ferits i un milió i mig de persones es van quedar sense llar.
“¡Viva España!ˮ, crida una part de la bancada, com si més de la meitat d’espanyols que no han votat les seues opcions polítiques anaren contra Espanya. Cops de pit, mirades ben preparades quan enfoca la càmera, cartells classistes i absurds... i fins i tot un partit negant-se a aplaudir la diputada Aina Vidal, malalta de càncer però disposada a acudir al Congrés per permetre el govern que els seus votants volien.
La meva mare és estúpida, i el burro del meu pare és un titella que sempre fa el que ella li mana. Hi ha dies que és que la pegaria. Com fa una estona, que jo estava tan tranquil·la al sofà escoltant música amb els auriculars posats i el meu germà estava al meu costat jugant a un d’aquests jocs online que li molen, també amb els auriculars i parlant amb els freaks dels seus amics. Tot era pau i harmonia, amb el meu germà no sempre és així la cosa, estàvem els dos passant-ho bé, però de sobte arriba la bruixa.
Iniciem nou trimestre a l’Ateneu, i a partir del dia 13 l’Ateneu s’omplirà de gent curiosa, inquieta i amb interessos tan diferents com els més de dos-cents cursos que oferim trimestralment... Encara hi queden algunes places, així que fes ja la inscripció presencial o online a www.ateneu.cat!
Comencem amb la primera columna del 2020, i aprofito per desitjar un feliç any nou i un bon dia de Reis –els Reis bons com dirien al Quinto– a totes aquelles que estigueu llegint això. Desgraciadament, hi ha hagut gent a Sant Cugat que va tenir una entrada d’any que va ser de tot menys feliç. La nit de Cap d’Any, un jove de Sabadell va anar a les Carpes Lemon de Sant Cugat per celebrar l’arribada del 2020, però a l’arribar a la discoteca es va trobar que no el deixaven entrar.
L’abril del 2019 s’acaba el culebrot de la venda de Grupo Zeta —El Periódico, Sport—amb l’anunci de la venda del grup a Premsa Ibérica.
En un article escrit per Alex Wiliams al The New York Times es fa ressò en diversos llibres i en experts en el tema i han arribat a la conclusió que els rics d'ara no són com els d'abans.
Els rics d'abans, quan arribaven a la quantitat que s'havien proposat com a meta, dedicaven la resta de la seva vida a l'oci, a fruir dels seus diners. Ara, en canvi, els multimilionaris no paren de fer créixer el seu capital, empesos per la por que altres rics els puguin malbaratar el negoci.
Una. S’acaba l’any. La terra ha donat una volta al Sol. Com en un ball pagà.
Dos. Ens prometem coses, ens diem propòsits –que ara sí!– i felicitem a qui estimem.
Tres. El nou any està a punt d’entrar a escena i tot és màgic, a punt de començar, a punt per tornar a construir, a punt de fer el que ens ha quedat per fer per.
Quatre. Demanem amor, salut i calers. El clàssic que no falti.
Cinc. Reflexionem sobre el que hem fet, el balanç. I sobre el que farem.
Sis. Sant Cugat es transforma. Avança, evoluciona, creix. Ja portem sis mesos de govern.
