Publicitat

Casa com a refugi

Benvolgut propietari,

Sóc la seva inquilina. Qui ens hauria dit que ens trobaríem en aquesta situació fa tot just uns mesos, quan vam acordar el lloguer del seu pis, oi? Diuen, diuen, que això d’ara és una pandèmia universal que canviarà la manera que teníem de veure el món, d’organitzar-nos com a societat. Vaja, que ho canviarà tot. Jo no ho crec però, certament, algunes coses sí que hauríem de pensar en canviar-les, no creu?

Espero que vostè i els seus estiguin bé. Sàpiga que a casa sí que ho estem. Des que ens van confinar, el seu pis s’ha convertit en el nostre estimat refugi. Ara més que mai és allò que els nens que juguen a perseguir-se en diuen “casa” quan volen dir “lloc on quedar salvat”. Ara, casa és refugi en el sentit més literal. I d’això volia parlar-li.

En breu, i si la situació no canvia aviat, els nostres ingressos patiran una forta davallada. Això vol dir que en poc temps potser no podrem fer front a les mensualitats del lloguer. Ja sé que ni vostè ni nosaltres hem triat aquesta situació, però justament per això li escric: no ho volem ningú, no poder pagar les nostres coses, però estem en un moment en què tothom haurà de fer sacrificis.

En canvi, ja veu, l’Estat no ens considera als llogaters d’aquest país part afectada del tot, perquè ens demanen que ens endeutem si no podem fer front al pagament de les mensualitats amb un crèdit que ens donaran des de l’ICO. Senyor propietari, creu vostè que ara mateix algú sap què en serà del seu futur? Si alguna cosa ha calat en pocs dies en la consciència de tot el món és precisament la incertesa, i la incertesa és la base de l’angoixa, no creu? Perquè, qui sap on serà d’aquí a dos anys. I de deu? Qui sap de què treballarem tots plegats, si treballem... Ho sabem els i les llogateres? Per suposat que no.

En fi. No li molesto més. Sàpiga que mentre lluitem per mantenir les nostres feines, per no deixar de pagar el llum, el gas i l’aigua (i el wifi!); perquè no els falti res als nostres fills i filles, i per seguir poder fer front a la mensualitat del seu pis –la nostra casa, el nostre refugi—seguirem lluitant organitzades perquè aquesta pandèmia no se’ns endugui definitivament a l’altre barri, com ja ho va fer al 2008, i d’on encara no n’havíem tornat.

Atentament,

La seva inquilina.

Sindicat de Llogateres

Notícies relacionades