Del finançament a l’espai, els reptes de l’habitatge cooperatiu

Territori Cooperatiu és una secció patrocinada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, que conjuntament amb els mitjans Malarrassa i elCugatenc es proposa visibilitzar la vitalitat de projectes, iniciatives i actes al voltant de l’economia social i solidària a la comarca.

L’Escola Tècnica Superior Tècnica d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) va acollir el dia 24 d’octubre la taula territorial sobre habitatge cooperatiu, que incorporava la segona jornada d’intercooperació d’habitatge cooperatiu, impulsada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental. Es tracta d’un espai de reflexió i pensament per abordar les dificultats que es troben els projectes d’habitatge cooperatiu, especialment el finançament i l'adequació de la normativa i les convocatòries per la cessió de terrenys en dret d'ús a les necessitats dels grups cooperatius impulsors d'habitatge cooperatiu.

La jornada també ha servit per donar a conèixer el Laboratori Territorial per l’Habitatge impulsat per l'Ateneu i 3 entitats i cooperatives de la comarca, Arqbag, cooperativa d'arquitectura (Sant Cugat), Mes (Terrassa) i Teler Cooperatiu (Sabadell) amb la voluntat de crear una xarxa d'iniciatives i grups vinculats a projectes d'habitatge cooperatiu, aprofundir en el coneixement d'aquesta modalitat d'habitatge, crear eines i protocols que siguin que siguin d'utilitat pels diversos grups i entitats que en formen part, col·laborar amb les administracions públiques en l'elaboració de normatives que afavoreixin el model i fomentar la cooperació a nivell de país i internacional per generar un espai d'intercanvi. Paral·lelament el Laboratori, que està a l'espera de si li ha estat concedida la subvenció per impulsar un Projecte Singular en el programa d’impuls del cooperativisme del Departament de Treball de la Generalitat, per visibilitzar i dinamitzar l'habitatge cooperatiu.

Per la tarda s'ha dut a terme la jornada d'intercooperació de projectes vinculats a l'habitatge cooperatiu de la comarca en la que han participat els projectes de Sis Claus, Quatre Pins, Arqbag i habitatge cooperatiu de la Floresta de Sant Cugat, la cooperativa sènior Terrassa, l'associació sènior Els Pinetons de Ripollet, la PAH de Sabadell i la cooperativa Can Carner de Castellar del Vallès, a banda de persones i professionals experts en l'àmbit de l'habitatge coop. per recollir les expectatives i peticions de persones interessades i col·lectius de la comarca que ja treballen per desenvolupar projectes vinculades al model cooperatiu comunitari.

El gran acord ha estat la creació d’eines de cooperació entre actors així com aconseguir donar a conèixer referents que facin de guia de què fer i què evitar en els processos de creació d’habitatges sota el règim de cessió d’ús.

Roser Hernández, subdirectora general d’Economia Social, Tercer Sector i Cooperatives, ha obert la jornada reconeixent que cal fer canvis a l’administració des de les polítiques fins a les normes que regulen l’accés a l’habitatge i el model cooperatiu. Albert Cuchí, director de l’ETSAV, també reconeix que aquests són temes centrals a l’escola ja que el professorat i alumnat són conscients que cal un canvi de model que garanteixi l’habitatge com un dret bàsic garantit.

Les dificultats de finançament

Un dels reptes dels models d’habitatge que defugen del lloguer i de la compra és el finançament. En aquest sentit el model cooperatiu amb cessió d’ús s’estén arreu del país però no exempt de dificultats econòmiques, tal com s’ha explicat a la primera de les taules rodones de la jornada en què han participat Lourdes Ridameya, responsable de promoció de l’Institut Català de Finances (ICF); Gemma Nogués, membre de la cooperativa del projecte Can Carner; Albert Gasc, de Fiare, i Guillem Fernández, de Coop57.

Segons els ponents, la banca ètica es troba amb dificultats de finançament perquè ha d’assumir un esforç en l’anàlisi dels projectes i les unitats familiars que els conformen. Com la banca convencional, per desconeixement i els dubtes de la viabilitat, no hi entra; les entitats ètiques veuen una pressió extra i per això, tot i que estan disposades a continuar, vinculen la mirada de futur al seu creixement en nombre de clients. Tot i així, reconeixen que la majoria de projectes d’habitatge cooperatiu són sòlids.

 

Des del sector públic, l’ICF té dues línies de finançament per a la promoció i per a l’adquisició amb la voluntat d’abastar un total de 2.800 habitatges. La promoció, dirigida a actors públics i privats (cooperatives o no), està marcada per requisits com ara ajustar al preu d’HPO de lloguer i amb l’opció d’introduir allotjaments col·lectius. L’adquisició se centra en el tanteig i retracte que serveixi per recuperar habitatges en desús i que els gestionin entitats socials amb una cessió del dret, que en un principi exerceixen les administracions, a 75 anys.

Quan el sector públic i la banca privada no hi arriba, es generen noves fórmules de finançament amb aportacions més grans dels socis, la recerca de finançament en entitats privades i amb aportacions de socis col·laboradors a mode de títols participatius però sense remuneració a canvi. El problema del finançament, però, reconeixen tots els participants, afecta directament a qui es dona resposta amb els projectes cooperatius ja que les grans aportacions familiars suposa excloure les classes populars.

Accés al sòl entre polítiques públiques marcades per l’HPO

La segona de les taules rodones ha girat al voltant de les dificultats d'accés a sòl i l'adequació de la normativa i les convocatòries per la cessió de terrenys en dret d'ús a les necessitats dels grups cooperatius impulsors d'habitatge cooperatiu, amb David Guàrdia, de Sostre Cívic; Vanessa Valiño, de l’Ajuntament de Barcelona; Pol Massoni, de la Dinamo, i Bernat Colomer, d’Arqbag. La primera constatació ha estat que les polítiques públiques en quant a habitatge han estat marcades sempre per l’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), el que dificulta introduir el canvi de paradigma cap al model cooperatiu.

Ara per ara hi ha hagut iniciatives, capitanejades per Barcelona (on s’han concursat un total de 10 solars en dues convocatòries), per accedir a sòl públic. Un dels reptes d’aquest funcionament, consideren a la Dinamo, és com es valora la cohesió de grup i tots els valors difícils d’objectivitzar com ara la diversitat dels nuclis familiars que hi conviuran. És una mirada que comparteix Arqbag, considerant que la proposta arquitectònica és fàcil de puntuar però costa molt més el projecte comunitari.

Tot i així, Sostre Cívic, que també manté una mirada crítica sobre com es valora en el procés elements com l’arrelament o el retorn social, celebra iniciatives com els concursos de l’Ajuntament de Barcelona perquè permet marcar un model i un referent per a altres municipis i iniciatives. Destaquen especialment que el funcionament del concurs permeti remunerar les iniciatives que superen la primera fase en què es fa la valoració del projecte cooperatiu abans dels elements purament tècnics.

En aquest sentit, Valiño defensa que els passos que s’han fet, tot i que reconeix que són inicials i encara cal fer més recorregut, són possibles gràcies al Pla pel Dret a l’Habitatge, on es determina que un 3% de les promocions en sòl públic a la capital catalana han de ser d’habitatge cooperatiu. Tal com els han demanat les entitats, intenten incorporar experts externs a l’Ajuntament que treballen en aquest afer per fer les licitacions i les valoracions. Ara es troben amb dos reptes: determinar com es fa seguiment del projecte durant els anys de cessió del terreny i com encaixar el cohabitatge sènior ja que en molts casos hi ha gent gran que supera els ingressos estipulars per llei per accedir a habitatges públics.

Notícies relacionades