Neix una xarxa comarcal per potenciar l’habitatge cooperatiu

Territori Cooperatiu és una secció patrocinada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, que conjuntament amb els mitjans Malarrassa i elCugatenc es proposa visibilitzar la vitalitat de projectes, iniciatives i actes al voltant de l’economia social i solidària a la comarca.

Davant l’augment del preu del lloguer i els processos especulatius que es generen al voltant d’un dret bàsic com és l’habitatge, les Xarxes locals d’Economia Solidària (XES) de Terrassa, Sabadell i Sant Cugat i l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental s’han ajuntat per crear el Laboratori Territorial per a l’Habitatge, que té com a objectiu generar un banc de recursos de proximitat i digital per fomentar models d’accés a l’habitatge no lligats al mercat. La iniciativa ha estat ideada per Arqbag, una cooperativa santcugatenca d’arquitectes; la cooperativa MES, una cooperativa egarenca dedicada a la comunicació i el disseny, i el Teler Cooperatiu de Sabadell i aspira a obtenir un reconeixement com a Projecte Singular en la convocatòria del Departament de Treball de la Generalitat.

Així ho va explicar dilluns a la tarda Simona Cerri, membre d’Arqbag, en un acte celebrat a Cal Temerari, un espai autogestionat que aposta pel cooperativisme i també s’ha implicat en propostes d’impuls de nous models d’accés a l’habitatge a Sant Cugat. En una fase inicial, el Laboratori pretén conèixer iniciatives ja existents, tant de projectes que ja estan en marxa com els que es troben en fases inicials. Això els servirà per conèixer les necessitats que ja s’han trobat i les sinergies que s’hi han generat.

L’anàlisi de la situació actual serà la base del banc de recursos en què les persones i col·lectius interessats en impulsar l’habitatge cooperatiu podran trobar professionals a qui adreçar-s’hi així com establir col·laboracions. Segons Cerri, un dels reptes d’aquest tipus de projecte és el finançament i, per això, compartir despeses entre cooperatives pot ser determinant per aconseguir un model sostenible econòmicament i que es pugui replicar arreu del territori.

“Volem organitzar trobades periòdiques amb agents del Vallès per compartir necessitats i col·lectivitar-lesˮ, explica Cerri, “també volem contactar amb iniciatives i experiències d’arreu del paísˮ. Així mateix, intentaran fer una trobada internacional que els serveixi per conèixer experiències d’altres països i mantenir reunions amb administracions i entitats que financiïn aquests projectes. “L’objectiu és que al Laboratori puguin entrar professionals de camps diferents; el legal, l’econòmic, el jurídic...; per generar un pol cooperatiu del Vallès vinculat a l’habitatgeˮ, clou Cerri.

La intercooperació també permet donar respostes col·lectives a un problema que no se circumscriu a un únic municipi sinó que té trets en comú en ciutats grans i mitjans i, especialment, als àmbits metropolitans. Avui dia, tot i que l’habitatge està reconegut com un dret, l’accés és difícil i la majoria de la població gasta més de la meitat dels ingressos familiars per fer-hi front.

 

Una problemàtica a abordar coneixent les mancances de cada territori

Tal com va explicar Santiago Leyva, doctorant de geografia humana per la Universitat de Londres, a l’acte de dilluns, la problemàtica a nivell estatal és singular en comparació amb altres països ja que el percentatge de persones que tenen cases en propietat és superior i, alhora, la construcció és una de les principals activitats econòmiques. Això es deu a les polítiques en favor de la propietat que es porten realitzant des del franquisme i als processos especulatius que s’han produït des de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea i, especialment, a la llei del sòl.

Justament perquè cada país ha tingut i té les seves pròpies dinàmiques, les respostes cooperatives prenen formes diverses tant pel que fa al funcionament intern com pel que fa a la propietat. Així mateix, la implicació o no de l’administració pública també és clau per aconseguir un impuls i consolidació d’algunes propostes. És per això que es parla d’un model uruguaià i un de danès mentre hi ha d’altres que, tot i que no se circumscriuen a un únic territori, són més estesos a Alemanya, Suècia o altres països del nord d’Europa.

A Catalunya, valora Leyva, encara hi ha el repte del finançament ja que no tota la banca ètica hi dona crèdits a l’igual que només les administracions locals han demostrat una implicació suficient. Pel que fa als models d’autoconstrucció, també hi ha una mancança de formació, que al seu parer es podria solucionar treballant de la mà amb la Formació Professional i les universitats. Un exemple de col·laboració publicocomunitària és la Comissió d’Habitatge Social i Cooperatiu de la XES Sant Cugat i l’Associació Quatre Pins, que treballen amb l’Ajuntament des del mandat passat per aconseguir la cessió d’ús de terrenys a la ciutat.

Notícies relacionades