Publicitat

Colònia Montserrat: un canvi de parer urbanístic que pot generar un conflicte veïnal

Imatges: Jordi Pascual i Geoportal del planejament de l'AMB

L’any 2012 el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, Josep Puig, va dir als veïns de la Colònia Montserrat que la transcripció del Pla General Metropolità (PGM) només suposaria l’afectació als veïns de la vorera esquerra (si es baixa la rampa) del tram més elevat del carrer Moreneta de Montserrat. Ara s’ha reprès el projecte però un informe del nou arquitecte de l’EMD indica que l’afectació és just a l’altra vorera.

Segons el planejament urbanístic a escala 1:1000, el carrer hauria de fer una amplada de sis metres i, per aconseguir-ho, s’haurien de fer retrocedir els murs de la vorera esquerra, afectant així també a una casa protegida. Així mateix, també es preveuen expropiacions per fer dos xamfrans a la cruïlla amb el carrer Quatre Vents (que separa els termes de Valldoreix i Molins).

L’objectiu del projecte que es va iniciar al 2013 i que ara es reprèn és regularitzar l’entorn i, en la mesura que sigui possible, reduir l’amplada del carrer prevista de sis metres a cinc o cinc i mig per intentar minimitzar les afectacions. Però la reducció de l’amplada del carrer podria topar amb la comissió d’urbanisme de la Generalitat, que podria obligar a fer recular els murs i tanques per garantir l’ample de sis metres entre l’aprovació provisional i la definitiva.

L’aprovació del pla hauria de permetre, a més, la futura urbanització del sector. Això suposaria que aquells veïns que no hagin demanat cap llicència d’obres abans d’iniciar la urbanització i que, per tant, no se’ls hagi expropiat el terreny per fer recular els murs, ho hauran de fer en aquell moment. A més, com sempre que hi ha una urbanització, bona part del cost recaurà sobre els veïns; a priori un 80% ja que l’EMD no té pla de barris ni l’acumulació de diners de lliure disposició que han servit en algunes urbanitzacions de la resta del municipi per reduir el percentatge d’aportació veïnal.

L’afectació a l’altra vorera

Tot i que durant anys s’havia advertit els veïns que l’afectació era per als habitatges de la vorera esquerra, fa uns tres anys es va atorgar una llicència d’obres a la vorera dreta i es va obligar la propietat a fer recular el mur. Això va alertar el veïnat d’un possible canvi de parer. En aquell moment, ja iniciat el tràmit de la modificació del PGM, l’atorgament de llicències havia de ser restrictiu i, per tant, tenir en compte les afectacions màximes que es podien derivar de la modificació, el que suposava contemplar el planejament vigent de l’any 1976 i la proposta que tot just es tramitava.

És al mandat passat que, amb la transcripció del plantejament a l’escala 1:1000, l’arquitecte de l’EMD preveu inicialment una afectació a les dues voreres i, posteriorment, només a la dreta. A més, es genera un debat tècnic sobre la possibilitat de reduir l’amplada del carrer. Tot i que el projecte és el mateix que es va començar a tramitar al 2013, el veïnat es troba amb un canvi de criteri que ni entén ni comparteix.

Pacho López, president de l’Associació de Veïns de la Colònia Montserrat, explica que no només es tracta de l’incompliment de la paraula donada al 2012 sinó també d’arriscar-se a generar un conflicte entre el veïnat. Si s’aprova la nova ordenació, els veïns de la vorera esquerra no hauran de fer recular el mur i, en canvi, els de l’esquerra sí, el que tem que pot suposar que una part del veïnat defensi la nova proposta mentre l’altra aposti per la promesa del 2012 en funció de les afectacions previstes en cada previsió.

A l’espera de l’acord polític i tècnic

L’associació critica que la regularització urbanística es va començar a parlar al 2007, quan ja van pressionar perquè l’afectació sobre els veïns fos la mínima. Sergi Yuste, membre de l’entitat, també lamenta que és un afer que s’ha anat aturant i perdent entre l’EMD i l’Ajuntament ja que, com la competència d’urbanisme és de Sant Cugat, l’aprovació s’ha de fer tant a la Junta de Veïns com al Ple municipal.

Aquesta duplicitat ha significat que en alguns moments els criteris de l’EMD i de l’Ajuntament no fossin els mateixos, generant incertesa entre el veïnat. L’arribada del nou govern, explica López, ha significat que l’Ajuntament s’aculli al criteri apuntat per l’arquitecte de Valldoreix i, en conseqüència, previsiblement s’aprovi el pla amb afectació a la vorera dreta. “Ja s’autoritzen murs a la vorera esquerra sense moure’lsˮ, lamenta el president.

En l’Audiència pública prèvia al darrer Ple a l’EMD, l’associació va preguntar sobre l’estat de la qüestió, una petició que va repetir la vocal del PSC, Susanna Casta, als precs i preguntes per tal que constés en acta. El president Puig va respondre que encara es mantenen reunions entre l’EMD i l’Ajuntament i que és impossible no fer cap afectació tot i que l’objectiu és afectar el mínim possible amb un ample de carrer de cinc metres. “En dues o tres setmanes podrem dir alguna cosa més concretaˮ, va respondre, “ara està tot en l’aireˮ.

elCugatenc ha demanat parlar amb el tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, per conèixer la seva versió dels fets i el punt en què es troba la proposta a l’Ajuntament. A data de publicació d’aquest article, més d’una setmana després d’haver fer la petició, no ha atès aquest mitjà.

Mancances de manteniment

Més enllà del debat urbanístic, l’associació veïnal també denuncia que el barri necessita moltes millores en quant a la recollida d’escombraries, l’enllumenat, el paviment i la presència de rates. Davant aquesta situació, el regidor de Serveis Urbans, Mobilitat i Transport, José Gallardo, s’ha compromès a fer una visita i estudiar quines millores es poden implementar.

El govern de l’EMD reconeix que hi ha mancances a solucionar tot i que recorda que ja s’han fet algunes accions, des de l’arribada del transport urbà sota el mandat de Montserrat Turu fins a l’expropiació a la cruïlla del carrer Moreneta i Vista Alegre per fer xamfrans, però, sobretot, el pla especial que va permetre la regularització de les parcel·les.

La Colònia Montserrat és un barri d’autoconstrucció que va néixer als anys 30 del segle passat i que té parcel·les força més estretes que la resta de la vila. Algunes de les seves cases estan protegides pel valor històric. En els seus inicis els serveis van ser sufragats pel veïnat, des del clavegueram fins a les connexions a la xarxa elèctrica que es pagaven una a una entre els socis de l’entitat veïnal i es sortejaven fins aconseguir que tots els habitatges tinguessin connexió.

Notícies relacionades