Publicitat

Elena Degollada: “En la nova normalitat serà important treballar conjuntamentˮ

Fotos: Jordi Pascual

Confinada a casa i pendent de la desescalada en plena fase 2, Elena Degollada, vocal d’Economia, Participació Ciutadana, Educació, Comerç, Serveis Socials i Gent Gran a l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, atén elCugatenc per via telefònica en un dels pocs moments de reflexió que li ha deixat la crisi de la COVID-19. Amb un pressupost petit i poques competències, al principi de l’estat d’alarma l’administració valldoreixenca va haver d’assumir responsabilitats que li són impròpies. Ara, amb el primer xoc aturat, el govern de la vila fa un acompanyament més humil, pendent de les accions decidides a l’Ajuntament i a altres administracions supralocals. I, malgrat això, la feina no s’atura.

Amb pocs recursos i competències, com va reaccionar l’EMD al principi de la crisi?

– De sobte, es va decidir el tancament de les escoles i tot apuntava que acabaríem confinats. En aquell moment vam fer la reunió d’un gabinet de crisi que, encara sense saber la concreció de totes les limitacions, va decidir que els treballadors municipals amb infants i els que són població de risc havien de treballar a casa a partir del dilluns. Mentrestant, esperàvem noves decisions. Al dia següent es va decretar l’estat d’alarma i vam donar l’ordre de treballar des de casa a excepció de la brigada, que havia de seguir netejant però dividint-la per torns.

La primera setmana va ser així: de sobte, treballar des de casa. Per això vam haver de comprar alguns ordinadors i ens vam ajustar al treball digital amb xats i videoconferències. Els treballadors es van emportar les targetes amb la signatura digital per poder seguir tramitant expedients des de casa i a atenció ciutadana vam poder derivar les trucades per mantenir l’atenció. L’EMD ha estat operativa en tot moment tot i estar tancada.

Parlar amb el CAP, seguir la situació de les residències... Com ho vau fer?

– Potser no queda bé dir-ho però ho vam fer com vam poder. Teníem els telèfons de les residències per accions i activitats com la cavalcada solidària, així que podíem trucar a totes. Nosaltres podíem oferir suport moral i algun donatiu, com els peücs –es poden convertir en mascareta–, guants i sabó que ens va oferir l’escola bressol. El que recollíem ho repartíem entre les residències que detectàvem que tenien més necessitat. En algunes era més fàcil contactar que en d’altres perquè anaven molt de bòlid però havíem de ser-hi.

A partir del moment en què l’Ajuntament de Sant Cugat va poder fer-los més suport van reconèixer que el nostre paper era menor: fer suport i algun cop demà, repartir una mica de material tot i que molt era fet a mà i no els servia... Des que Sant Cugat va poder fer més accions, nosaltres vam fer i fem un paper de mitjancers i de traslladar demandes. Sí podíem fer algun suport, com facilitar tanques per dividir espais o facilitar carpes.

Competències sobrevingudes...

– Això mateix. Al principi teníem més peticions perquè les residències demanaven suport a qui fos.

Cada cop ens fixem més en la reactivació econòmica. Teniu prevista alguna acció per fer suport al teixit comercial de Valldoreix?

– Amb qui hem parlat més és amb els restauradors. Els hi hem facilitat l’ampliació de terrasses sense saltar-se cap llei. Així els garantíem reobrir amb més de la meitat de taules, que és el que es preveia si no s’ampliava la zona de terrassa. També hem eliminat la quota de terrasses, que tot i no ser una gran quantitat, és un gest. També volem fer promoció però, com treballem des de casa, està resultant una mica difícil. Pretenem fer un vídeo promocional per a tot el comerç de Valldoreix. Tot just ho preparem.

Tot això té efecte sobre l’aplicació del pressupost del 2020. Si s’ha cancel·lat el cobrament de serveis que no s’han prestat i, alhora, s’anul·la la taxa d’ocupació de la via pública per terrasses, la davallada d’ingressos hi és.

– Sí, però encara no hem tingut temps a fer el càlcul exacte. Amb el desconfinament tenim molta feina perquè hem d’organitzar-nos. És evident que deixarem d’ingressar part del previst perquè no hem cobrat la quota de l’escola bressol de maig i abril i retornarem la meitat de març. Alhora, no cobrarem la majoria de quotes de juny i juliol. Encara que la taxa de terrasses no és molt, també perdre’m ingressos. Alguna cosa semblant passa amb el mercadet, que durant moltes setmanes no ha estat complet i, per tant, no podem cobrar la quota d’algunes parades i d’altres, com a serveis essencials, els farem una rebaixa.

En definitiva, ens hem d’aturar a fer el càlcul exacte perquè seran bastants diners que no ingressarem. Però, alhora, hem de tenir en compte que hem rebut subvencions de la Diputació d’11.000 i 25.000 euros per fer front a les despeses de la COVID-19.

Preveieu alguna línia d’ajuts directes?

– Ho hem d’estudiar. No tenim molta liquiditat, almenys si no ens treuen la llei d’estabilitat pressupostària. En aquest moment, som una entitat petita i amb un pressupost petit. Tot i que ho hem intentat valorar, encara no hem trobat la fórmula ni d’on treure els diners.

L’Ajuntament, que sí té més recursos, ha presentat el seu propi paquet de mesures. Hi heu pogut aportar o, com a mínim, fer seguiment?

– No gaire. Bàsicament ens hem assabentat per la premsa. Però això no vol dir que ens mantenen al marge perquè ens han convidat a reunions encara que sigui per explicar-nos les seves decisions. Entenc que és un moment de crisi però la majoria de mesures no s’han consensuat.

Us han convidat a les comissions informatives especials?

– De moment no, excepte a una que ens afectava i ho vam demanar. Sí som com a convidats a les reunions amb les direccions de les residències de gent gran. Generalment, per a prendre decisions no ens tenen en compte.

A tenir en compte de cara a la renovació del conveni entre l’Ajuntament i l’EMD?

– Sí.

En un missatge institucional, el president de l’EMD, Josep Puig, va anunciar que es faria suport a institucions i col·lectius, per tant, al teixit associatiu valldoreixenc. Com es traduirà a la pràctica?

– Per ara són coses petites perquè som una administració petita. Per exemple, hi havia una sèrie de grups que havien de representar obres de teatre. Encara que no les puguin fer, segurament se’ls hi pagaran. Fem un esforç per poder organitzar el cinema d’estiu, la Festa Major tot i que sigui ajustant-la, els concerts del castell de Canals –que ara seran al Casalet–... Són despeses extra perquè s’haurà de controlar l’aforament. Farem suport en tot el que puguem a les associacions i a les entitats.

Al mateix missatge Puig va dir que calia treballar tots junts. Això com es porta a la pràctica si els espais de participació estan mig aturats mentre es redacta un nou reglament?

– És el moment d’obligar certs punts de vista partidistes i treballar tots junts. És cert que la participació està aturada per la redacció del nou reglament. Tinc el compromís de tornar a convocar les reunions per fer-lo i, encara que ara no ho hem pogut fer, esperem poder reactivar-ho aquesta setmana.

Hem de tenir clar que aquest és un moment difícil que s’allargarà en el temps. Des del govern podem tenir moltes idees però amb més persones segur que en tenim més. És així com hem de buscar solucions.

Heu fet alguna previsió a més llarg termini o seguiu treballant en funció dels esdeveniments?

– Treballem segons el que ens ve perquè tampoc sabem si hi haurà un rebrot. En general tenim un pla B per si les coses es compliquen. Ara, de moment, és cert que treballem per tapar forats. En la nova normalitat serà important treballar conjuntament. Hi haurà moltes coses que hauran canviat.

Amb pla B vols dir prendre mesures més dràstiques en cas d’un rebrot?

– Evidentment. Potser és retrocedir una fase o potser transformar moltes coses. Fins i tot les mesures que prenem ara poden canviar. Per exemple, preveiem el cinema a la fresca amb un aforament i unes distàncies concretes però potser quan ho apliquem haurà canviat. Sempre hem de tenir totes les opcions.

Notícies relacionades