Publicitat

El io-io de la política valldoreixenca

Foto: Jordi Pascual

“Sempre fa comentaris en la mateixa línia”, critica Josep Puig, president de l’EMD, al regidor opositor Xavier Humet, de la CUP-PC. Però no només els comentaris van en la mateixa línia sinó que, a més, acostumen a girar al voltant dels mateixos temes. Cíclica, reiterativa i encallada. La política valldoreixenca ha esdevingut un io-io. En cada sessió plenària resorgeixen assumptes que ni el govern ni l’oposició volen donar per tancats en una eterna lluita per marcar l’agenda d’afers importants mentre la majoria absoluta continua tancant en fals les crítiques que li venen de fora.

Hi ha qüestions que es repeteixen gairebé en cada sessió bimensual i n’hi ha d’altres que es perden uns mesos per tornar amb força temps després, evidenciant així que hi ha punts bloquejats i desavinences tan grans que sembla que seran plat habitual del politiqueig fins que acabi el mandat. Al Ple de maig s’ha tornat a parlar de la pluralitat i neutralitat de l’InfoValldoreix, de l’arranjament del camí de la Salut, de l’aparcament de Can Cadena, de la situació d’stand-by del Consell de la Vila i de la implicació de l’EMD en l’ajut als refugiats. Tots ells temes oberts i tractats abastament mesos enrere però amb un denominador comú, la CUP-PC, ERC-MES i Ciutadans fan pinya davant d’un govern que es val per ell sol en l’aprovació de gairebé tot el que passa pel Ple.

Si l’oposició en bloc, a proposta inicial de Ciutadans, demana unes xarxes socials i un butlletí plurals amb uns termes d’ús, el govern defensa que són mitjans de comunicació institucional que ja mostren la pluralitat sempre tenint en compte que el govern és més protagonista perquè desenvolupa més accions, com ja van dir ara fa poc més d’un any. Si una modificació pressupostària inclou 14.900 euros més per al camí de la Salut i 100.000 més per a la construcció del nou aparcament de Can Cadena, els quatre vocals de fora del govern recorden la irregularitat que diuen que s’ha comès –i així ho van denunciar ara fa més d’un any– en el primer cas i el constant augment de despesa del segon, que ja supera els 700.000 euros entre la compra i l’adequació del terreny.

Però si hi ha un tema estrella és el Consell de la Vila. Mentre el govern ha impulsat un procés de pressupostos participatius amb una dotació de 100.000 euros, l’oposició en bloc li reivindica la posada en marxa de l’òrgan que, al seu parer, podria vehicular la participació d’aquests pressupostos. La vocal encarregada de l’àrea de participació, Elena Degollada, recorda Ple rere Ple que l’aturada és temporal en el marc d’una revisió del reglament que s’eternitza a cada mes que passa. Així, fins i tot els veïns que acudeixen a les Audiències públiques, van demanant que la participació torni a la normalitat.

L’evidència, d’aquest i molts altres temes, és que l’oposició i el govern només estan d’acord en el seu propi desacord. Cadascú amb la seva legitimitat, la seva ideologia i els seus interessos. Cadascú prenent les decisions polítiques que creu que més beneficien els ciutadans o, com a mínims, els que els van depositar la seva confiança ara fa gairebé dos anys. I la resposta més clarivident a tot el conflicte l’ha tinguda la secretària de l’EMD davant la insistència del cupaire Ferran Margineda sobre si els pressupostos participatius s’havien de treballar en el marc del Consell de la Vila o amb una estructura a banda: “És una decisió política”.

Encara que se’ns oblide darrere d’informes tècnics i discursos asèptics, les administracions són, sobretot, política, com bé diu la secretària. Són la representació de la voluntat popular en un sistema per a alguns deslegitimat i que precisa d’una reforma imminent però que, mentrestant, marca les regles del joc. Per això, la resposta sincera –“creiem que hi ha altres formes d’ajudar”– de la vocal d’Atenció a les persones, Susana Herrada, sobre per què no van votar a favor fa dos mesos d’una proposta de la CUP-PC per llogar un pis i cedir-lo a una ONG per portar refugiats a la vila és la millor mostra de política, sense amagar-la al darrere de cap vel de presumptes tecnicismes.

Segurament, el retorn a entendre la política com a ideologia i posicionaments legítimament diferenciats no ajudarà a aturar l’efecte cíclic dels darrers mesos a Valldoreix però demostrarà qui vol què i com, és a dir, servirà al ciutadà per saber sense falses neutralitats quins polítics representen les seves preocupacions. Això determinarà la composició futura del Ple i fins llavors, tal com ha dit Puig davant la insistència d’un veí al final de la sessió de maig, caldrà seguir treballant en allò que cada grup polític creu que és millor per a Valldoreix. Si això implica fer que el io-io segueixi pujant i baixant, així serà.

Notícies relacionades