Publicitat

La urbanització de l’avinguda Baixador, més de cinc anys d’espera i un bloqueig que segueix

Fotos: Associació de Veïns de l'avinguda Baixador

Després de 101 anys de torres d’alta tensió, el veïnat de l’avinguda Baixador va celebrar la nova fisonomia del carrer amb la Festa de la Llum. El soterrament de les línies era una reivindicació històrica que va cloure amb una celebració veïnal al febrer del 2015. Des de llavors no hi ha hagut cap pas més. L’evolució lògica cap a la urbanització de l’avinguda segueix estancada i, a l’espera d’un acord entre administracions per fer front a la despesa, el veïnat de bona part de la via segueix sotmès a pols, terres que es desgasten amb la pluja i a l’incivisme d’algunes persones que, veient l’estat del carrer, opten per deixar-hi runa i voluminosos.

La urbanització del Baixador es realitzarà en cinc trams, començant pel tercer, el més extens, gairebé tot a Valldoreix i l’únic en què tot el recorregut és de terra. Però aquest tram, que va del carrer Eivissa al passeig Mariscota, difícilment es pot urbanitzar amb recursos de l’EMD, molt limitada pel seu pressupost que anualment ronda els nou milions d’euros. Mentrestant, el veïnat espera saber com s’acaba definint el projecte, que hauria de recollir les seves aportacions al procés participatiu, per conèixer les contribucions especials que hauran de pagar.

Davant la impossibilitat de pagar tota l’obra i sense un acord escrit amb l’Ajuntament –el govern de l’EMD assegura que amb el govern santcugatenc anterior hi havia un acord perquè Valldoreix no assumís el conjunt de la despesa–, el president Josep Puig ha demanat en diverses ocasions que el tripartit aposti per destinar-hi recursos. Alhora, el govern valldoreixenc ha iniciat una recerca de subvencions que els ajudi a fer front a la despesa.

Puig va assegurar a la darrera sessió plenària que el 9 d’octubre se celebraria una reunió amb el govern santcugatenc per tal de buscar un encaix, ja que fins ara el tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Urbanisme, Francesc Duch, havia dit que la competència era de l’EMD i que Sant Cugat només hi participaria en cas que fos necessari. La reunió del dia 9 era de coordinació entre els dos governs així que no va tractar específicament aquest afer.

La trobada monogràfica sobre el Baixador no es va produir fins el passat dimarts 13 d’octubre. Puig diu que no explicarà res fins que no s’hagi avançat més en un acord: “Ha anat bé i s’està avançant”. Duch, per la seva banda, no farà cap valoració sobre en quin punt es troba la negociació i si finalment l’Ajuntament participarà en l’obra fins el Ple d'aquesta tarda. El veïnat segueix a l’espera.

En aquest sentit, Sergi López, president de l'associació de veïns i propietari d’un terreny a l’avinguda on no pot construir perquè l’EMD li denega la llicència fins que estigui enllestit el projecte, explica que la creació d’una associació ara fa un any ha servit per visibilitzar la problemàtica i donar veu a la part del veïnat que demana celeritat en la urbanització del carrer. Però des de llavors no han pogut accelerar el procés ni tampoc assolir cap mesura provisional que redueixi la problemàtica de pols i trànsit.

“Demanem al tripartit que apliqui el compromís de canviar la circulació tal com s’havia previst al projecte perquè així es reduirà el pas de vehicles per l’avinguda i, ja de passada, sabrem com funciona la nova distribució”, explica López, “també instem a l’EMD a començar a aplicar la moció del PSC que es va aprovar al juliol i que permetria trobar algunes solucions provisionals mentre s’aconsegueix la urbanització”.

La proposta preveia reordenar el trànsit dels carrers de l’entorn per reduir la circulació de vehicles a l’avinguda i la creació d’una taula de seguiment amb el veïnat i les dues administracions que hauria d’encarregar-se d’avaluar el projecte, les inversions, les contribucions especials i la gestió administrativa del projecte. Alhora, es demanava a l’EMD que instés a l’Ajuntament a invertir a Valldoreix i introduir l’acord al conveni econòmic entre ambdues administracions que s’ha de renovar enguany. Es feia un esment especial a situacions com la de López, amb la petició d’una solució davant el bloqueig en l’atorgament de llicències.

Una mirada similar planteja la moció que Junts per Sant Cugat presenta avui al Ple de l’Ajuntament. En la proposta demanen la negociació d’un conveni econòmic específic per a la urbanització de l’avinguda en què es contempli que l’Ajuntament serà el titular de l’obra, que l’EMD s’encarregarà de l’elaboració dels expedients per a l’emissió de les contribucions especials i serà l’administració referent per al veïnat, que les dues parts acordaran el repartiment del cost i l’establiment d’un mecanisme de retorn perquè l’EMD pagui la seva part de l’obra. També es demana la cooperació per a la captació de fons públics d’altres administracions i que el pressupost del 2021 de les dues institucions reculli els imports necessaris per fer el projecte.

Carles Brugarolas, regidor de Junts, explica que la proposta se centra en l’afer econòmic ja que és el que manté encallada la situació. Reconeix que com acabi definit el projecte serà clau per saber les contribucions especials que haurà d’assumir el veïnat: “És un tema molt delicat perquè la situació econòmica és molt variada per això s’han de preveure mecanismes perquè tots els veïns hi puguin participar”. La qualitat dels materials i si l’avinguda esdevé un eix vertebrador o no són punts clau per aconseguir una rebaixa del cost per al veïnat, assegura Brugarolas.

“No tots els veïns estan d’acord amb urbanitzar i, en qualsevol cas, caldrien moltes subvencions perquè si es manté un 80% d’aportació veïnal a l’obra això sigui assumible per la majoria de nosaltres”, enraona Manel Expósito, veí i secretari de l'associació de veïns. López, per la seva banda, es mostra preocupat per la vessant econòmica ja que Duch va dir en sessió plenària que les contribucions especials del veïnat es comptabilitzen com a deute de l’Ajuntament, el que pot complicar la gestió econòmica.

Conscients que el debat sobre les contribucions especials, especialment si hi ha al·legacions, es pot allargar un any més, demanen altres millores com canviar la sorra que s’empra per reomplir els socs provocats per la pluja, instal·lar una capa de microasfalt i instar els serveis municipals a evitar transitar pel carrer sempre que puguin. En qualsevol cas, es tracta d’una provisionalitat que no soluciona el problema de fons.

A l’espera del nou projecte, López diu que l’Ajuntament ha de tenir en compte el procés participatiu perquè han arribat a veure propostes que no corresponien amb la voluntat veïnal: “Ens han arribat a proposar una plataforma única, que no és el que hem demanat”. Així s’evitaran esmenes i allargar encara més el procés.

Per tal d’intentar desencallar aquest afer, l’associació ha contactat amb el conseller de Territori i Sostenibilitat i extinent d’alcaldia d’Urbanisme, Damià Calvet, que quan ostentava el càrrec municipal va arribar a dir que l’obra estaria acabada al 2019. Li demanen que faci arbitratge entre administracions i que ajudi en la recerca de subvencions.

Paral·lelament López també va acudir al Síndic de Greuges local pel bloqueig de la seva llicència. Tot i que el veí considera que es pot fer l’atorgament fent la connexió de serveis per un altre carrer o encarregant-se ell de l’obra tot i que després la urbanització suposi refer-la, el Síndic va concloure que no es pot fer l’atorgament fins que estigui feta la urbanització ja que, fins llavors, el terreny no té condició de solar. “És la mateixa resposta que rebo de la secretària-interventora de l’EMD”, lamenta López, “el problema és que canvien la versió perquè algunes vegades m’han dit que em podran atorgar la llicència quan estigui el projecte enllestit i en altres quan estigui aprovat, s’hagin iniciat o acabat les obres”.

Notícies relacionades