L’EMD de Valldoreix inicia els tràmits per enderrocar un habitatge amb llicència del 2002

Foto: Jordi Pascual

Amplia la informació sobre el poder urbanístic de Bei Barcelona i Sebastià Altet en aquesta investigació.

A l’abril passat el Tribunal Suprem va inadmetre el recurs a una sentència de l’octubre de l’any anterior en què s’obligava l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix a enderrocar tres habitatges del carrer Sant Francesc. D’aquesta manera, es feia ferma la darrera resolució d’un procés judicial que va tenir la primera sentència l’any 2006. Tot i que la justícia obliga a l’“íntegre enderrocamentˮ de les tres cases, l’EMD, de moment, ha tret un concurs públic per enderrocar-ne només una.

Es tracta d’un conjunt de tres xalets unifamiliars construïts per l’empresa Bei Barcelona SA, de la qual el valldoreixenc Sebastià Altet n’és administrador únic, arran d’una llicència atorgada l’agost del 2002, segons consta a la resolució judicial. El llavors president de l’EMD, Francesc Cardoner (CiU), assegura que no recorda haver tramitat aquesta llicència i que, en qualsevol cas, hauria passat per la Junta de Veïns. No consta cap acta de ple de l’agost d’aquell any i l’EMD no ha facilitat a elCugatenc la data concreta de l’atorgament de la llicència.

Cardoner va assumir el càrrec aquell mateix any després de la renúncia de Miquel Paraira i per això diu que és possible que aquest tràmit estigués preparat mesos abans. Fos qui fos el responsable últim de l’atorgament de la llicència, mesos després un veí de la zona, Philippe Plan, va encetar el procés judicial argumentant que la planificació urbanística vigent no permetia aixecar un talús per salvar el desnivell del terreny per construir una de les cases. També va indicar que aquell mateix edifici no es podia construir perquè no tenia suficient façana al carrer –només una porta–, el que ha esdevingut determinant en el procés judicial.

El final del recorregut força que l’EMD hagi engegat un concurs públic per enderrocar una de les cases, la que queda a l’interior i amb poca façana –en sentències anteriors s’havia proposat aquesta opció per regularitzar la zona i Plan assegura que inicialment ja li estava bé aquesta opció–. El concurs es va fer públic a principis de setembre i té una reserva pressupostària de 117.244,44 euros (amb IVA). El preu és l’únic criteri que es té en compte en l’adjudicació i es preveu que l’enderroc s’allargui un mes des de l’inici de les obres.

Encara no s’ha acabat el procediment, la decisió del qual recaurà sobre una mesa de contractació presidida per l’actual vocal de Mobilitat, Transport i Vialitat, Recursos Humans, Cultura i Medi Ambient, Susana Herrada. L’actuació afectarà a un habitatge que té soterrani i planta baixa + 2 amb un total de 551,88 metres quadrats, actualment deshabitat i que figura al web de l’empresa com a llogada amb un cost de 6.000 euros mensuals.

Claus de la sentència

La darrera resolució judicial arriba després d’un ampli recorregut i, per tant, reforça idees de resolucions anteriors. El Suprem va desestimar el darrer recurs per “falta de fonamentació suficientˮ. En conseqüència, s’obliga l’EMD a enderrocar els habitatges en un termini de dos mesos des de la resolució. Ara ja fa cinc mesos de la providència del Suprem i encara no s’ha executat l’enderrocament.

El moviment del Suprem referma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de l’octubre del 2018 en què s’explica que les construccions són il·legals perquè hi ha tres habitatges fets en una única parcel·la i només se’n podria fer un i, a més, l’habitatge interior no té la façana visible des del carrer i el que consta com a façana és una porta d’accés que no compleix el mínim de 16 metres establerts per la legislació vigent.

La sentència del 2018 recull observacions dures per a l’EMD com qualificar la llicència de parcel·lació com “tan fraudulentament atorgadaˮ o qualificar els moviments de l’administració –amb els intents de regulació que hi ha hagut des de la primera sentència– de “frau i manifesta il·legalitatˮ. La resolució recull els intents no complerts de legalització dels habitatges (recollits en la cronologia anterior) i és explícit en el cas d’una de les llicències: “Constitueix un bast intent d’evitar l’execucióˮ. Aquest és un dels paràgrafs clau:

“A més d’haver-se autoritzat ja en el seu moment de forma greument il·legal la construcció de tres habitatges unifamiliars en una única i mateixa parcel·la, no va ser aquesta l’única infracció comesa sinó que, a més, com es va indicar en les sentències, també es van incomplir els paràmetres de separacions a límit i règim de distàncies respecte a d’altres edificacions i el de façana mínima a vial en algun cas, sent inexistents en altre de façana alguna al mateix, paràmetres que no poden complir-se en el cas d’auto en forma alguna, precisament per haver-se autoritzat l’edificació de tres habitatges unifamiliars en una mateixa parcel·la.ˮ

Un llarg recorregut històric

En la cronologia següent destaquem els moments clau del procés i més avall en desenvolupem algunes clau des del punt de vista polític.

Al marge dels elements de procediment jurídic, Montserrat Turu, la que va ser presidenta amb la CPCV, diu que desconeixia la problemàtica fins que se la va trobar a la presidència de l’EMD. També li estranya la proposta de reparcel·lació que el seu govern va fer al 2008 tot i que reconeix que estaven disposats a presentar recursos si això feia guanyar temps per trobar una solució i evitar l’enderrocament. “El que no podíem era mantenir dues cases a canvi de retirar la denúncia perquè la legislació està per complir-la i això marcaria jurisprudènciaˮ, enraona.

Plan s’havia mantingut en silenci –excepte algun article a la premsa– i no havia entrat a valorar les declaracions dels governs valldoreixencs mentre el procés judicial seguia obert. En diverses ocasions l’actual president, Josep Puig, ha apuntat a un canvi de normativa tot i que en cap de les resolucions judicials s’indica que això sigui determinant per al cas i a negociacions amb el denunciant que ara es demostren falses.

El silenci del denunciant va permetre que el govern de CiU-Actuem (posteriorment PDECAT-Actuem) dominés la comunicació i aconseguís que la premsa publiqués titulars inexactes. La darrera declaració de Puig que donava lloc a l’equívoc abans de l’última sentència va ser al gener d’aquest mateix any, quan va dir que buscarien un acord extrajudicial, mentre Plan diu que mai es van mantenir trobades per buscar-lo, ni en els darrers mesos ni en els 17 anys anteriors.

Un cost que està per veure

L’EMD està obligada a pagar les costes del procés judicial, a més de la despesa en advocats, la xifra total de la qual elCugatenc no n’ha pogut tenir constància. L’enderrocament d’una de les cases tindrà un cost màxim de 117.244,44 euros (amb IVA) però caldrà esperar a saber què passa amb les altres dues, una de les quals sí està habitada segons es recull al projecte d’enderrocament.

Al marge d’això, durant la campanya electoral de les darreres municipals el presidenciable de Guanyem Valldoreix, Xavier Humet, va advertir que si Bei Barcelona demanava una indemnització per haver obtingut una llicència incorrecta, el cost de la indemnització per a l’EMD de Valldoreix podria ascendir a més de quatre milions d’euros, el que és quasi la meitat d’un pressupost anual.

En l’entrevista de campanya de Puig a elCugatenc, el candidat de Junts per Sant Cugat Valldoreix i de nou president de l’EMD va dir que l’EMD només tenia reserva pressupostària per enderrocar un dels habitatges: “Tirant una casa, les altres dues compleixen amb la normativa però el jutge diu que les tirem totes. És increïble perquè el més normal seria intentar fer el perjudici més petit possible.ˮ Plan considera, però, que els governs de l’EMD han tingut quasi dues dècades per evitar el mal major.

Aquest diari ha intentat contactar amb l’administrador únic de Bei Barcelona, Sebastià Altet, en diverses ocasions per via telefònica a través de l’empresa. Tot i que els treballadors asseguren que li han passat l’encàrrec, en cap de les ocasions ha atès a elCugatenc ni hi ha contactar posteriorment. El president Puig també ha rebutjat fer més declaracions, essent les de l’entrevista del maig les darreres valoracions al respecte.

Notícies relacionades