Un nou model de ciutat?

El projecte Ragull Centre ha tornat a ficar al centre del debat el tipus de model de ciutat que volem que sigui Sant Cugat. L'emergència habitacional és un dels principals problemes de tot el país i sobretot de la nostra ciutat que durant dècades ha seguit un model urbanístic elitista i insostenible que ha expulsat a milers de veïns i veïnes dels seus barris i ha fet de l'habitatge una de les principals formes d'enriquiment especulatiu.

Amb la presentació d'aquest nou projecte al barri de Sant Francesc, l'equip de govern ha volgut transmetre a la ciutadania un canvi de paradigma en aquest model de ciutat, entenent que és una política d'habitatge transformadora que aportarà habitatge assequible a la ciutat i crearà una nova centralitat amb més serveis per a la ciutadania. De la mateixa manera ho ha entès l'oposició, que ha ficat el crit al cel al veure perillar el model de ciutat que porten anys creant. Sembla doncs, que des del nostre consistori en una cosa estan d'acord, el govern vol transformar el model de ciutat que tenim. Però realment és així?

Si analitzem el poc que ens han deixat veure del projecte, realment no entenc per què la dreta tremola tant, potser perquè està en mig d'una carrera de fons per a tornar a governar en un dels seus feus més estimats. Ragull Centre no és un canvi de model urbanístic, ni per les formes opaques en les quals s'ha plantejat, dignes de governs anteriors, ni pels canvis que produirà a la ciutadania. Es tracta d'un model continuista que quadra perfectament en les polítiques urbanístiques anteriors.

Aquest projecte no neix des d'una òptica col·lectiva, sinó que és una iniciativa que prové d'un interès particular i a partir d'aquí s'han creat unes necessitats a un barri. Una política realitzada d'esquena a la ciutadania, als moviments socials i als partits polítics que porten anys defensant el dret a l'habitatge i on hi ha beneficis particulars que no ens han explicat.

Per això no és d'estranyar que el projecte no contempli qüestions tan bàsiques com la mobilitat o la interconnexió amb el mateix barri de Sant Francesc. Un projecte aïllat de la resta del barri que té com a eix central una gran superfície comercial, que posa com a prioritat el consum, sense tenir en compte el comerç de proximitat i que deixa al marge altres serveis a la ciutadania que hi visqui com és la cultura o la sanitat. Ja ens hem trobat amb aquestes problemàtiques en altres districtes de la ciutat, i continuem fent el mateix plantejament.

En aquest sentit, si realment volem un canvi transformador en les polítiques d'habitatge, hem d'entendre que el dret a l'habitatge ve lligat a entendre la ciutat com un espai col·lectiu, un espai per transitar i estar, per comunicar-se amb els altres i expressar-se col·lectivament.

Per fer front a l'emergència habitacional necessitem amb urgència un pla estratègic global d'habitatge i no petits pegats com s'ha fet i es continua fent. Ser valents i innovadors, deixar al marge interessos particulars especulatius i actuar des de l'interès públic. Per fer-ho serà necessari millorar molt en transparència i participació, que és l'única manera d'entendre les necessitats d'una ciutat i poder crear espais públics de qualitat.

Notícies relacionades