Camp de Golf de Can Sant Joan

El passat mes d'octubre Incasol (empresa pública depenent del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya) va presentar el projecte d'un nou camp de golf on es va emplaçar, fins al 2018, el camp de Golf de Can Sant Joan. Segons va explicar TV3, la mateixa empresa treballa en un "nou model de camp, més petit i enfocat a l'esport de base, i gestionat per un operador privat", en oposició al projecte de construcció d'un parc interurbà que hi ha actualment sobre la taula per part de l'AUP de Rubí i de la CUP de Sant Cugat, entre d'altres, que ja ha estat aprovat pels consistoris d'ambdós municipis, amb el que es volia revertir la privatització d'aquest espai, el qual amaga una tèrbola història.

La creació del camp de golf es va emmarcar en el context de les Olimpíades de Barcelona del 1992. L'arribada d'aquest esdeveniment en terra catalana va impulsar el desenvolupament de parcs d'activitats econòmiques amb l'objectiu d'atreure inversió estrangera; en definitiva, resultava atractiu que grans corporacions industrials poguessin instal·lar-se a Catalunya i gaudir de l'ús d'un camp de golf a la vora. Però en el cas concret del camp de can Sant Joan, malgrat que moltes empreses van començar a instal·lar-se als seus voltants, mai va atraure molts jugadors, en part per l'existència propera d'equipaments del mateix tipus. El projecte va tancar finalment el 2018 després que la Federació Catalana de Golf portés a Puro Campo SL (l'empresa amb els drets d'explotació) als tribunals per impagaments. Com que no es va trobar cap altre inversor interessat a mantenir viu el projecte, la federació va comunicar que renunciava als drets de l'equipament, recuperant-los Incasol una altra vegada. Dos anys després del seu tancament, s'ha fet evident l'alt grau de recuperació ecològica de la zona i l'ús públic que ha passat a fer-ne la ciutadania, tot i que Incasol ha seguit mantenint-ne els drets esperant el moment ideal per a reobrir-lo. Malauradament, però, aquest octubre la mateixa empresa ha anunciat que el camp de golf reobrirà les portes, ignorant la proposta de construir-hi un parc interurbà.

Però, quines implicacions ambientals i ecològiques té la construcció i el manteniment dels camps de golf? Els camps de golf són monocultius absolutament inapropiats en les zones de clima mediterrani. Són un ambient enjardinat, on s'ha modificat el relleu i s'ha eliminat la vegetació natural. El seu manteniment exigeix l'aplicació intensiva de productes químics (fertilitzants i plaguicides) que, arrossegats per les aigües de reg i per les pluges, contaminen les aigües subterrànies i provoquen la pèrdua de biodiversitat. La gespa dels camps de golf és un cultiu molt vulnerable, que necessita un ús intens d'herbicides per impedir la invasió d'altres espècies vegetals; també, per fer front a una gran quantitat d'insectes i de fongs, cal tractar la gespa i el sòl amb insecticides i fungicides. Pel que fa als fertilitzants, als camps de golf s'apliquen sobretot ingents quantitats d'adobs químics nitrogenats que salinitzen el sòl i contaminen els aqüífers. Els biocides imprescindibles per al manteniment dels camps de golf circulen a través de l'aigua, del sòl i de l'atmosfera. Com que són tòxics, persistents, bioacumulatius i poc selectius, no només afecten les espècies considerades no desitjades, sinó que també afecten les persones exposades i poden danyar i matar aus i altres espècies silvestres que visquin en els hàbitats pròxims. El resultat és un ambient totalment artificialitzat, amb una biodiversitat mínima i molt inferior a la dels entorns naturals, que són l'hàbitat idoni per als cicles vitals de multitud d'espècies. A més a més, el manteniment de les grans extensions de gespa dels camps de golf consumeix grans volums d'aigua, sobretot en regions de clima mediterrani, amb escasses precipitacions i grans pèrdues per evaporació. Es tracta d'un model insostenible, amb uns beneficis que de cap manera compensen el consum desmesurat de recursos, ja que entre altres fets, un turista de golf gasta entre 10 i 15 caps més aigua per dia d'estada que un no jugador.

A nosaltres no ens sorprèn la facilitat amb la qual les institucions arriben a tirar endavant projectes privats d'aquest caire. Resulta evident quin grau de prioritat té la Generalitat, en aquest cas, enfront l'emergència climàtica. La reobertura d'aquest projecte implica perpetuar la dinàmica de dispersió urbana que ha caracteritzat el continent europeu i el món globalitzat durant les últimes dècades i que, a hores d'ara, genera problemes econòmics, socials, i ambientals. Aquest model ha provocat, entre altres coses, la progressiva fragmentació del nostre territori, la creixent destrucció del patrimoni natural de la nostra comarca i la gradual degradació dels sistemes de connectivitat ecològica entre espais protegits, que són essencials per a la conservació dels processos ecològics en què s'ha de basar una concepció moderna de la conservació de la natura i la biodiversitat. A més a més, aquest tipus d'iniciatives privades participen de la segregació econòmica al nostre territori i, per tant, esdevenen un problema de classe, com també les seves conseqüències a escala ambiental, les quals acaben per externalitzar-se pràcticament tot a la classe treballadora i a les generacions futures. Un cop més, l'administració ens demostra que no està a l'altura i que, per damunt de tot, contraposa els interessos privats enfront de les necessitats socials de Rubí i Sant Cugat. L'any 2018, la CUP de Sant Cugat va fer una proposta en la qual, a més d'un parc interurbà, s'incloïa i un centre cívic, una zona de restauració i una zona de concerts, és impensable en el context actual i tirar-la endavant seria estar en dessintonia amb el pla de xoc de la Declaració d'Emergència Climàtica de Sant Cugat.

Creiem que no s'ha tingut en compte, en un primer moment, la inclusió de l'agroecologia dins del projecte i la qual consta dins dels eixos d'actuació de la declaració (punt 3 del pla de xoc). Per això, donada la contingència històrica en la qual ens veiem immersos, creiem que la proposta més encertada i que més beneficiaria a llarg termini a totes és impulsar el desenvolupament d'un projecte agroecològic a la zona on s'emplaçaria el parc. Creiem que estem davant d'una oportunitat única, en la que podríem sensibilitzar a la ciutadania amb hàbits i formes de consum més responsables, com també representaria una eina pedagògica molt potent per a la transformació cap a una societat més justa i sostenible, tot plegat acompanyat d'una gestió comunitària i autosuficient amb la qual escapar de la lògica imperant del capitalisme. A més a més, la renaturalització de l'entorn actuaria com a un difusor de la pressió antròpica present als parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç de Munt, la qual els està degradant gradualment, essent una forma de protegir també aquests dos espais d'interès ecològic.

També creiem que, dins del marc de les reivindicacions fetes en contra de la reobertura del camp de golf, es facin els estudis tècnics corresponents (de la mà d'entitats i agents ecologistes experts) per a trobar quin seria l'ús més adequat segons els criteris considerats com a sostenibles. En aquest sentit, ens hem sumat a la Plataforma Reconvertim el Camp de Golf, recalcant la importància de l'acompanyament del coneixement i l'estudi científic en tot aquest procés.

Podeu signar el manifest de la plataforma aquí: https://reconvertimcampgolf.wordpress.com/manifest/

Assemblea Pel Clima

Notícies relacionades