Puc Poc Pac

Pròximament l'Ajuntament de Sant Cugat aprovarà un Pla d'Acció Climàtica (PAC en endavant). Un dels motius principals de l'existència de l'Assemblea pel Clima de Sant Cugat és precisament proposar, supervisar, i acompanyar l'acció climàtica de les institucions. En el cas que aquesta acció climàtica per part de les institucions no es produeixi, com és el cas, denunciar l'incompliment dels compromisos del govern i explicar amb detall perquè no aprovem el suposat “compromís” de l'Ajuntament, i la falta absoluta d'honestedat en presentar el seu projecte de ciutat.

Si haguéssim de puntuar el PAC del 0 al 5, on el zero és no fer res, i el 5 és fer el què és necessari, considerem que el PAC estaria al voltant de l'1. Anem a estudiar amb detall els motius del suspens:

1: Arriba inacceptablement tard.

El PAC arriba més de dos anys més tard de les primeres peticions d'acció política per fer front a l'emergència climàtica a Sant Cugat. Si a més, considerem que l’ajuntament admet que només és un esborrany, resulta evident que hi ha una greu manca de comprensió de què significa “emergència”. No oblidem que avui en dia ja estem immersos en una pandèmia que, segons apunta la ciència, ha estat causada per la destrucció d’ecosistemes.

2: Menysprea la ciència sobre la crisi climàtica i ecològica.

El PAC ignora deliberadament la ciència climàtica reconeguda per la comunitat internacional. No es tracta d'una ignorància accidental (ja hem parlat del tema amb Alba Gordó i altres membres del govern), sinó d'una omissió deliberada de dades que, tot i ser la realitat científica, l'ajuntament prefereix dissimular per a aparentar menor gravetat i urgència de la real. No es pot fer front a l’emergència climàtica sense comptabilitzar les emissions indirectes provinents del consum de béns materials, que són una gran part al nostre municipi.

3: Minimitza i desinforma sobre els riscos de l'emergència.

Que el primer de la llista de “riscos” sigui “augment de les al·lèrgies” i no consti enlloc “noves pandèmies” és una evident mostra de com l'Ajuntament s'esforça a subvertir les amenaces de l'emergència climàtica per a justificar la seva pròpia inacció. El motiu, explicitat en diverses ocasions per diferents membres del govern, no voler transmetre males notícies a la ciutadania per no espantar-la. Aquesta actitud ens sembla paternalista i totalment inacceptable en una societat democràtica, a part d'estructuralment contraproduent per a la lluita contra l'emergència climàtica.

4: No té recursos econòmics assignats.

Voldríem remarcar que en un sistema capitalista, el compromís dels governs es mesura en euros. Sense euros, no hi ha compromís, creïble. No ens consta que se n’hi estiguin destinant gaires.

5: No s'ha comptat amb la ciutadania ni amb les organitzacions ecologistes per fer-lo.

Tot i la propaganda de l'Ajuntament, el PAC en la seva versió presentada als mitjans no s'ha fet de forma democràtica. No s'ha inclòs cap de les esmenes de l'Assemblea pel Clima de Sant Cugat i s'ha ignorat l’acció de major consens a la Taula Ciutadana pel Clima: No destruir el Bosc de Volpelleres. El portaveu de la Taula Ciutadana pel Clima, un simpatitzant del govern de Sant Cugat, molt crític amb la inacció del govern de la Generalitat, però molt complaent amb la del govern de Sant Cugat, anomena “ponderació que no li agrada però tampoc li molesta” a la supressió de la participació ciutadana.

6: El to triomfalista i de celebració en que es presenta el PAC és absolutament injustificat.

Pels 5 motius esmentats anteriorment, que el PAC arriba dos anys tard, que ignora la ciència, que enganya sobre els riscos de l'emergència, que no concreta accions ni pressupostos, i que ha sigut fet d'esquena a la ciutadania, no considerem que l'Ajuntament tingui cap motiu per estar orgullós del PAC. És més, volem assenyalar que l'únic motiu pel qual l'Ajuntament publica el PAC en aquestes condicions fraudulentes és per fer un rentat verd d'imatge, és a dir, aparentar una responsabilitat ecològica que no és real. Amb el PAC l'ajuntament intenta fer veure estar posant en marxa una acció climàtica i unes transformacions democràtiques que no té cap intenció de posar en marxa. De moment l’ajuntament no mostra símptomes d’encaixar el repte climàtic.

La crisi ecològica no se solucionarà amb pintura verda, ni tractant d’ingènues les veïnes, tampoc amb paraules buides d'esperança. Instem una altra vegada (i les que calgui) a l'ajuntament a deixar de perdre el temps.

No és esperança el què ens cal, el que cal és acció real.

Quan comenci l'acció, apareixerà esperança arreu.

I serà de debò.

Aquestes són les nostres esmenes

Notícies relacionades