La nova política

Vivim temps de canvi. Temps convulsos per a la política tradicional. Les darreres eleccions municipals han vist l’aparició de nous partits que en molts casos tenen el seu origen en plataformes veïnals o moviments sorgits del “15M” com Podemos. Si a això li sumem la crisi interna dins d’Unió i l’aparició del nou partit Demòcrates per Catalunya, veiem com en molt poc temps han aparegut més partits nous que en tots els anys anteriors.

I a aquesta nova manera de fer política, cal també afegir que la ciutadania té una manera diferent d’enfocar el món polític. Avui en dia, amb l’accés a la informació per mitjà d’internet i amb les xarxes socials, els ciutadans tenen un coneixement molt més gran del que succeeix i, a més a més, poden denunciar més fàcilment qualsevol conducta política que considerin irregular o inadequada. Quantes carreres polítiques s’han vist tallades per un sol tweet o una cadena d’informació a través de Facebook!.

Per tant els partits “tradicionals” hauran d'adaptar-se als nous temps si volen sobreviure. I han de començar per modificar el que la ciutadania porta reclamant des de fa anys i que els nous partits ja incorporen “de sèrie”. Entre aquestes coses estan les molt anomenades “llistes obertes”, però començant pels mateixos partits, on la confecció de les llistes no ha de dependre de la voluntat del cap de llista, sinó que ha de ser el reflex de la voluntat sobirana de l’assemblea formada pels diversos membres del partit, que haurien de ser l’autèntic poder.

I, per suposat, aquesta democràcia interna dins dels partits, és inviable si no es complementa amb la limitació de mandats. Un polític ha de ser-ho només durant un temps, i no fer de la política una manera de viure sinó una vocació temporal. Dos mandats son mes que suficients, un per aprendre i l’altre per desenvolupar tot el potencial. Qualsevol altre perllongament del nombre de mandats acaba per crear un grup de polítics “professionals” que acaben desconnectats de la realitat que governen.

Són petits canvis que al final ens van portant a abandonar la democràcia representativa i anar cap a la democràcia directa, que és l’autentica democràcia. I qui no vulgui entendre així, que no es sobti per la pèrdua de vots. Tan senzill com sembla.

Francesc Carol

Llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades