El repartiment del pastís (IV)
En el pastís I, vaig explicar que el Pastís el cuinàvem entre tots, (treball mercantil + treball cures) però que es distribueix molt desigualment.
Publicitat
Publicitat
En el pastís I, vaig explicar que el Pastís el cuinàvem entre tots, (treball mercantil + treball cures) però que es distribueix molt desigualment.
Adoptar animals de companyia té efectes molt positius sobre la salut física i emocional. Com?
Fa dos anys el geògraf francès Christophe Guilluy va publicar un llibre que va irrompre amb força en el debat internacional: No society. Guilluy hi deixa anar un munt d’afirmacions polèmiques, acompanyades de dades difícilment discutibles (les gràfiques de la part central del llibre).
Hi ha dos pilars que, al meu entendre, enforteixen l'estudi de la llengua a l'escola, la biblioteca i el teatre. De la biblioteca, ja en parlaré en un altre article.
n uns moments com els que estem vivint, el més segur i cert que tenim, és la incertesa. Una INCERTESA amb majúscules.
Vivim temps accelerats en els quals l'extraordinari ha esdevingut ordinari. No parlo només de mascaretes i distància social obligada, de tancaments forçats de negocis i estigmatització de col·lectius ni de governants desbordats per un virus resilient.
Ahir em vaig despertar abans d’hora i em vaig perdre l’editorial de Sandra Rosel al Matí de Catalunya Ràdio. Poc després el vaig poder escoltar per Twitter i, amb ell, un seguit de comentaris a favor i en contra de la seua asseveració en contra de les crítiques d’Oriol Mitjà a la consellera Alba Vergés.
La violència masclista no descansa, no fa vacances ni treves, no s'atura. Des de principi d'any 35 dones han estat assassinades en feminicidi íntim i 1068 d'ençà que es van començar a comptabilitzar l'any 2003. D'abril a juny d'enguany es va registrar el mínim històric des que es van començar a recopilar dades.
Quanta llei podem suportar? Qualsevol conciutadà té, sens dubte, la pell feta a la regulació: fa anys que es remulla a l’olla normativa que s’escalfa lenta però que inexorablement va cap a l’ebullició.
Segurament a la majoria de la gent aquesta frase li pot semblar sorprenent, i fins i tot li ofengui. Els adults, irresponsables? Si són precisament els que treballen cada dia per “aixecar el país”, eduquen als seus fills i vetllen perquè el país vagi bé. Si quasi són per definició les persones responsables de la nostra societat.
