Des del 24 d’octubre fins al 24 de febrer de l’any 2020, La Mona Lisa lluirà el seu somriure amb plenitud, ja que estarà acompanyada per més d’un centenar d’obres del mestre italià. La capital francesa acull una espectacular retrospectiva que posa el fermall d’or en el 500 aniversari de la mort del que va ser el pintor, anatomista, inventor, escultor, escriptor, arquitecte, enginyer… més rellevant del renaixement, Leonardo di ser Piero da Vinci.
Un avió és un espai tancat compartit, durant un temps, per un nombre determinat de persones liderades/conduïdes per professionals preparats, ajudats des de la distància per altres professionals també competents. (I té uns motors i unes ales i etc., naturalment).
Si no tenim en consideració el parèntesi anterior podríem dir que un avió s'assembla a un país, que és un espai delimitat per unes fronteres, que durant un temps comparteixen unes persones i que està liderat/conduït per professionals preparats ajudats des de la distància per altres professionals també competents.
Aquest matí possiblement totes ens haurem llevat pensant en el mateix. Mentre esmorzàvem haurem encès la ràdio, i ens haurem trobat que els tertulians ja n'estaven xerrant, convençuts que tenien la resposta a totes les preguntes. I quan hem arribat a classe, a la feina o encara hi érem de camí, segur que haurem pogut caçar més d'una conversa sobre el tema. Aquest és, òbviament, els resultats de les eleccions generals. I no és per a menys, ja que ens han deixat moltes coses per comentar.
Quan el Manelet tenia un parell d'anys, un dia va agafar febre i cagarrines. Jo no tenia ningú amb qui deixar-lo, així que vaig avisar a la feina ja que aquell dia no hi podria anar. Al dia següent el petit ja estava millor, però requeria de vigilància per a prendre’s la medicació. Els meus pares no estaven disponibles i no em va quedar una altra que endur-me’l al despatx.
Una casa a punt de ser enderrocada a Sant Cugat amagava un tresor. Dues capses amb més de cinc mil negatius ben conservats i el positivat en paper de set-centes imatges inèdites de la Guerra Civil que el fotògraf Antoni Campañà havia amagat al garatge de casa seva.
Aquest divendres passat, dos accidentats més. Dos més en una llarga llista.
I és que aquesta travessa té un embruix especial.
Quan era jove em va agafar la fal·lera de voler caminar-la. En feia d'excursions, però mai no trobava l'ocasió ni els acompanyants. Això sí, no la féu mai sols.
L'ocasió va arribar quan ja era un senyor madur. Els dos excursionistes que venien amb mi, si fa no fa, eren de la meva edat. O un xic més joves, però més experimentats que jo.
14 anys... La mateixa edat de la meva filla, a la que, sense que ella se n’adoni, estic mirant mentre fa els deures. Una nena i dona alhora. En quin món vivim?
14 anys tenia en el moment dels fets, la nena que va patir una violació múltiple a Manresa, a mans de 5 individus. El sisè s’ho mirava i no va fer res, i ha estat absolt de la comissió dels fets.
Ken Loach i Paul Laverty ho han tornat a fer. Sorry we missed you és una pel·lícula que retrata perfectament el món on vivim, la precarietat en la qual vivim i estem sotmesos. Feines que ens condemnen a passar el màxim temps fora de casa, on podem ser acomiadats d'un moment a l'altre o on ens obliguen a ser autònoms sota la gran premissa de la llibertat falsa d'horaris.
L'adolescència transcorre, en la majoria dels casos, sense masses conflictes, o si més no els conflictes habituals d'aquesta etapa: portar la contraria als adults, estar més centrat en la diversió que en el deure, desafiar i contestar les figures d'autoritat, etc. En la nostra cultura, l'adolescència s'entén com una etapa de transició en la qual els nois i noies s'exposen a situacions d'adult sent encara una mica nens.
Aquest article està basat en els següents llibres: Eric S. Weitz, La Alemania de Weimar, Taurus, febrer de 2019, 525 pàgines; Wolker Weidermann, La república de los soñadores, arpa, setembre de 2019, 254 pàgines; i David King, El juicio de Adolf Hitler, Seix Barral, setembre de 2019, 639 pàgines.
