Blogs

El nou govern que s’ha produït a Sant Cugat obre una nova porta a una entesa entre partits d’ideologia diferent, però amb programes enfocats per a la ciutat, que comporta una ruptura de 32 anys de govern Convergents i de corrupció.

Amb aquest acord programàtic s’aconsegueix aportar una transversalitat de visió respecte a quin model de ciutat volen els santcugatencs i una transversalitat de propostes.

Aquest article és ben diferent de la resta, proposa un repte i neix d'una anècdota. I és la següent: aquest matí, mentre passejava els gossos a primera hora per la zona de Can Badal, he girat per un dels camins que duen a la riera i posteriorment he seguit per un camp on hi vaig sovint, es tracta d'una zona on, si ens endinsem una mica més, trobem una estructura de casa abandonada.

Bé, al mig del bosc he començat a veure plàstics. Un, dos, tres, quatre, cinc... així que, com que portava una bossa pels gossos, indignada pel gènere humà, els he començat a recollir de manera innata.

Mire al meu voltant –i també a mi– i veig gent que va tirant, desesperada en realitat entre horaris impossibles, sous baixos i lloguers alts. Persones que han d’anotar a l’agenda la trobada amb els amics, el festeig amb la parella o les parelles, el moment d’oci... Homes i dones, sobretot joves, que volen improvisar i topen contra una quotidianitat que mata les xicotetes aventures quotidianes. Quan, per fi, troben un moment de desconnexió no el saben aprofitar. És allò que Zygmunt Bauman deia amor líquid, supose [Amor líquido, Fondo de Cultura Económica España, 2005].

Aquesta és la paraula que defineix a moltes dones que han patit violència masclista. Potser et resulta estrany perquè no ho has viscut de prop, però, per desgràcia és la realitat de moltes dones.