8 de març: la lluita continua!

Avui, 8 de març, és el dia internacional de la dona treballadora, data en la qual es vol celebrar la figura de la dona en la nostra societat. És un d’aquests meravellosos dies de l’any en què et feliciten per ser dona. “Enhorabona dona, avui és el teu dia!”. Si us plau, no caigueu en el parany de sempre. El 8 de març no és un dia de celebració, sinó de reivindicació! No felicitis les teves conegudes pel simple fet que siguin dones, surt al carrer i uneix-te a la lluita.

En què consisteix aquesta lluita? El conformisme característic de la nostra societat heteropatriarcal ens ha tapat els ulls durant molts anys, però ja ens hem cansat. Cal deixar de girar l’esquena a aquesta problemàtica. Hem d’obrir els ulls i afrontar la realitat que encara es perpetua en el nostre entorn.

Les desigualtats de gènere encara romanen en el nostre dia a dia, tot i que semblen invisibles per a molts. La bretxa salarial del 26,6%, el sostre de vidre a l’hora d’aconseguir un ascens, l’obligació de conciliar la feina amb les tasques domèstiques, l’assetjament sexual, els cànons de bellesa asfixiants i malaltissos, el dret com a dones a decidir sobre el propi cos, el dret a una maternitat desitjada i segura… Aquesta llista segueix i segueix i segueix.

Moltes persones diran que les mobilitzacions no són efectives. Diran que són el somni utòpic de quatre hippies idealistes. És cert, les manifestacions no resolen els problemes de la nit al dia, però tenen un efecte molt més poderós: desperten consciències adormides. Prendre consciència és el primer pas per poder per canviar els rols de gènere que estan arrelats a la nostra societat. I conseqüentment, a les nostres actuacions ordinàries.

Per això, us esperem a la manifestació unitària d’avui a les 17.30 a la Plaça d’Octavià. Com bé deia el meu company Lluc Cahís, “si no vols ser còmplice, cal anar a la mani del dia de la dona treballadora!”. Us necessitem a totes i a tots per fer-ho possible. Les revolucions comencen als carrers i als pobles. Està en les nostres mans obtenir una societat més justa i igualitària. Una societat on tothom tingui cabuda, deixant enrere els prejudicis i les etiquetes.

Mai més ens faran callar. Mai més ens faran baixar el cap i acatar la seva societat heteropatriarcal. Ens volem lliures, combatives, insubmises i amb tots els drets.

Jo hi seré, i tu?

Ainhoa Miró, estudiant d'Educació Primària i membre de les JERC

Notícies relacionades