El tancament d’escoles i el confinament per evitar l'expansió del Covid-19 estan posant a prova la convivència en moltes famílies: passar 24h junts i tancats, pot crear moltes situacions de tensió i acabar afectant negativament a la convivència familiar.
El Marc avui no va a l'escola, els seus pares han decidit que la xerrada sobre diversitat sexual no és adequada per ell i que el pot confondre més del que està.
"Ho sento Marc, no és convenient que normalitzis el que sents" ―pensa la mare― "no està bé".
Els TCA (trastorns de conducta alimentària), en els últims anys han anat augmentant en els més joves: abans es detectaven a partir dels 14-15 anys, i ara els especialistes alerten que aquests trastorns han començat a donar-se en nois i noies d’entre 11 i 12 anys. L’inici precoç de la pubertat, la sexualització de la infància i l’accés a internet són alguns dels factors que han provocat que aquestes malalties es comencin a manifestar en els més joves.
Diabetis, colesterol, síndrome metabòlica pediàtrica, hipertensió, trastorns respiratoris o ovaris poliquístics són algunes de les malalties relacionades amb l’obesitat infantil.
Les noves tecnologies (TIC) han suposat un gran avenç en la nostra forma de vida: ens faciliten i simplifiquen tasques, ens donen accés a contingut i a informació de forma constant i ens permeten estar en contacte i comunicar-nos de forma permanent. Però a l'altra cara de la moneda, ens trobem un gran percentatge de població que fa un ús abusiu d'aquestes tecnologies, i algunes d'elles, han acabat manifestant conductes semblants a les addiccions químiques que interfereixen en el desenvolupament de la persona creant problemes físics, psicològics i socials.
Sempre s'ha dit que Catalunya és terra d'acollida i un país solidari. Però l'augment d'accions racistes en aquest últim any i sobretot, en aquests últims mesos, posa en evidència que estem vivint conflictes de convivència a la nostra societat.
“Van a la seva, no tenen compromís, són egoistes, només pensen a passar-s’ho bé, no lluiten per res, no tenim un futur clar amb aquesta generació…”. Us sonen aquestes frases? Sabeu de qui estem parlant?
Segurament tots nosaltres se’ns ha passat pel cap més d’una vegada alguna d’aquestes frases, veritat? Però realment la visió que tenim d’aquesta etapa quadra amb la realitat?
2042, el Marc, un noi de 24 anys que acaba de finalitzar els estudis està buscant feina i l'han trucat per una entrevista. Ara la selecció de personal ja no es basa només en el currículum vitae, sinó en la identitat virtual que cada un de nosaltres té a internet. Les empreses tenen accés a pràcticament tota la informació de la vida privada dels possibles candidats: hàbits, amistats, ideologia, quantes parelles ha tingut, com és la seva família, etc.
Fronteres i milers de quilòmetres són la trajectòria que molts menors recorren durant anys fugint de la pobresa, de la guerra, de la violència o del tràfic de persones. Aquests recorreguts els fan sols, sense família, en situació de risc tant físic com mental, i quan arriben al nostre país es converteixen en MENA (Menors Estrangers No Acompanyats).
En els últims anys un nou fenomen manté els joves adolescents encara més enganxats a les pantalles. Col·loquialment els anomenem youtubers, bloggers, instagramers… però de forma general se’ls coneix com a influencers: persones que creen contingut a les xarxes socials i que compten amb certa credibilitat sobre un tema concret, per la influència i presència que tenen a les xarxes i pel volum que tenen de seguidors, convertint-se així, en referents de molts joves.
