Adéu, Anna Gabriel

Sempre he considerat que la política ha de ser un període de la vida laboral. Dos o tres mandats com a molt, i aleshores tornar a la vida privada laboral. Lamentablement la política actual no funciona així. Són molt els casos de polítics que perllonguen la seva vida política durant dècades i que fins i tot no dubten en col·locar parents propers quan es queden sense feina, i no cal sortir de Sant Cugat per trobar algun exemple d'això que estic dient.

És per aquesta raó que em sobta, i també m'emprenya, que els mitjans de comunicació hagin recollit el fet que la diputada de la CUP Anna Gabriel està buscant feina pel fet que no repeteix en la pròxima legislatura. En comptes de posar aquest fet com a exemple de què hauria de ser, molta gent s'ho ha pres a mofa. Fins i tot gent amb idees polítiques diferents de la CUP ho consideren una mena de càstig. És a dir, el que hauria de ser normal i no hauria de ser notícia, el fet que un polític es reincorpori a la vida laboral privada, es converteix en notícia en els diaris a causa de la seva raresa. Potser això ens hauria de fer reflexionar de què si tenim polítics "apoltronats" és per què nosaltres ho permetem. Millor denunciem als que porten anys i anys a la política i no aquells que s'autolimiten els seus mandats.

Reconec que ideològicament hi ha moltes coses en les quals no estic d'acord amb la CUP. Però si hi ha una cosa que els he de reconèixer és la seva coherència, sobretot pel que fa a la limitació de mandats dels seus representants polítics. Anna Gabriel ha sigut un personatge polític important dels darrers temps i de ben segur que s'ha guanyat la possibilita de repetir, però en aquest cas ha optat per seguir els principis de renovació de la CUP i retirar-se de la vida política.

És molt probable que l'Anna Gabriel mai arribi a llegir aquest article, però així i tot li vull transmetre a ella i la resta de polítics que es neguen a perpetuar-se en el poder, el meu reconeixement i admiració. Al mateix temps crec que ha arribat el moment d'assenyalar aquells que han fet de la política la seva única vida laboral, perllongant-se durant anys i dècades i impedint la necessària renovació que tota democràcia necessita.

I què carai, posats a dir, reconec que moltes opinions polèmiques de l'Anna Gabriel jo també les comparteixo. El seu famós comentari que els fills haurien de ser criats pel "col·lectiu" o "tribu", com a antropòleg que sóc, puc dir que no és tan agosarada. De fet moltes cultures, incloses la nostra, han deixat l'educació dels fills en persones que no eren els pares; siguin els avis, oncles, tietes o els sogres. Però és clar, el mes senzill és atacar pensaments trencadors sobretot quan qui fa aquests atacs és un ignorant que ha fet de la política la seva única forma de guanyar-se la vida.

Anna Gabriel et desitjo el millor en la teva nova etapa i gràcies pels teus comentaris que ens ajuden a repensar la nostra societat. Esperem que els teus actes ens ajudin també a repensar per què hem de mantenir a polítics apoltronats que no marxen del càrrec ni amb aigua calenta.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades