Adéu, partits, adéu

El triomf, més que merescut, de Pedro Sánchez en les passades primàries del PSOE, indica moltes coses. Que el nou secretari general dels socialistes ho hagi sigut contra la voluntat dels fins ara intocables barons del PSOE i tenint en contra tot l'aparell del partit, indica que alguna cosa està canviant. I no només a dins del partit socialista espanyol.

També la victòria de Macron a França, un polític sense partit, i el fet que fos l'única opció per poder plantar cara a la ultradreta, és molt significatiu. O que Trump hagi guanyat contra tot pronòstic contra una Hillary Clinton que representava l'establishment, indica un canvi profund en les democràcies occidentals.

Si aquí afegim que Barcelona està governada per una Ada Colau que va crear del no-res un moviment polític al voltant de la seva persona. I que només un cop aconseguida l'alcaldia ha començat el procés de creació d'un nou partit. O el cas de Ciutadans i de Podem, dos partits nous que sorgeixen a causa del carisma dels seus líders, Pablo Iglesias i Albert Rivera.

Si a això sumem que els partits tradicionals no passen pel seu millor moment, que el PP s'enfonsa en trames de corrupció, que el PSOE tradicional ha perdut moltes quotes de poder i no és capaç de controlar ni la seva pròpia militància, o que el PDECAT no aconsegueix recuperar les posicions de la desapareguda CiU, tenim un panorama força complicat per als partits.

Perquè d'això es tracta, el paradigma ha canviat. La gent està farta de promeses falses i d'una casta que controla els partits com si fossin el seu cortijo. Els votants ja no volen veure com uns pocs es reparteixen totes les quotes de poder i es perpetuen en la política durant dècades, sense permetre que els que no siguin part de la casta puguin també arribar a governar.

Ara els ciutadans prefereixen líders carismàtics que partits anquilosats. Per això un Macron sense partit pot arribar a l'Eliseu, o una Ada Colau i un Pablo Iglesias poden crear moviments de base que els converteixen, en molt poc temps, en imprescindibles en el panorama polític.

I aquest és un moviment que va a més. Amb el temps veurem com el que compta són els líders, i com el carisma és més important que una ideologia que moltes vegades està buida de contingut o que es deixa de banda per interessos personals. I les properes municipals en poden ser un bon exemple. Adéu partits, benvinguts líders!

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades