Ciutadà – polític

Ara que es comença a parlar del proper congrés de Convergència on es durà a terme la tan necessària renovació, he cregut convenient dedicar una sèrie d’articles que aniran sortint d’aquí al Congrés, sobre aquest tema.

Estem en un moment de canvis a nivell polític on les noves formacions estan empenyent amb força, i han demostrat ser decisives per formar govern, tant a Catalunya com a Madrid. Per tant els partits “tradicionals”, l’anomenada “vella política”, ha d’adaptar-se a la nova revolució per poder continuar existint.

En el cas de Convergència el problema ha quedat agreujat amb el cas Pujol que afecta directament al seu fundador i al que durant molt de temps va ser el seu “alma mater”. Aquesta situació juntament amb una clara pèrdua de vots i quota de poder, ha portat al partit a formular una necessària “refundació”.

Però, en què ha de consistir aquesta “refundació”?. Per ara no han sorgit les directrius oficials, ja que hauran de ser establertes en el proper Congrés del partit a principis de juny. Tot i així membres del govern, quadres del partit i grups interns com Llibergència, ja han donat algunes pinzellades sobre com ha de ser aquesta “refundació”.

El que està clar és que un dels temes que s’ha posat darrerament sobre la taula es la limitació de mandats i el final de les “portes giratòries”. Si es vol obrir el partit a polítics nous, que aportin un nou aire fresc, cal finalitzar amb els “polítics professionals”.

Al cap i a la fi, la política no pot ser mai una professió, sinó una vocació. Un polític ha de ser un ciutadà o ciutadana, que deixi aparcada la seva carrera professional durant un temps per dedicar-se al servei públic. Després d’aquest temps de portar els seus coneixements i experiència a la política, tornarà a la seva professió. Així evitarem polítics que, degut a que és la seva única forma de vida, faran el que calgui per mantenir-se, traint les seves idees i la ètica que tot polític ha de tenir.

Per aconseguir això, cal limitar els mandats (com ho fan la majoria de països democràtics). El normal haurien de ser dos mandats sencers (un per aprendre i l’altre per aportar tota la seva experiència) i, de manera excepcional, un tercer mandat. Impensable un quart o tota la vida dedicat a la política. I per evitar les trampes, eliminar les “portes giratòries” és a dir, evitar l’ús dels càrrecs de confiança i similars per a col·locar a polítics que ja han acomplert el seu temps.

Si no ho fem així, no podrem eliminar els polítics de “casta”. És a dir, aquells polítics que tenen la política com una forma de vida, no com un servei als ciutadans. Adéu “polític professional”, benvingut “polític-ciutadà”.

Francesc Carol

Llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades