Coalicions innecessàries

Finalment, a causa de la impossible aritmètica de pactes, tindrem noves eleccions generals al juny. És el moment en que moltes de les opcions que es van presentar a les darreres eleccions, es poden tornar a replantejar.

Convergència va decidir concórrer a les eleccions juntament amb Demòcrates de Catalunya, l'escissió sorgida d'Unió, en forma de la coalició Democràcia i Llibertat. Aquesta coalició no va donar els resultats esperats, ja fos pel nou nom que tractava d'amagar el desgast de la marca, o per altres raons.

La qüestió és que ara sorgeix la discussió de si Convergència s'ha de presentar un altre cop com a Democràcia i Llibertat o tornar a canviar el nom. Però darrere d'aquesta discussió es troba la qüestió de si el partit ha de tornar a fer un altre cop coalició amb Demòcrates per Catalunya.

Durant tota la seva historia com a partit, Convergència ha fet coalició (en diverses formes) amb Unió. Aquesta coalició, a més a més, es concretava en la cessió a Unió del 25% dels llocs a les llistes i dels càrrecs, en el convenciment que Unió aportava una bona quantitat dels vots que obtenia la coalició de CIU.

Els resultats electorals d'Unió en solitari, on no ha assolit cap diputat ni a les eleccions nacionals ni a les generals, ni tampoc cap senador, varen deixar al descobert el poc seguiment electoral que tenia la seva marca. Per tant, la quota que durant anys tenia Unió dins de la coalició, es basava en un supòsit que s'ha demostrat incorrecte.

En aquest moment, Demòcrates per Catalunya, sembla voler ocupar el mateix espai que es reservava a Unió. És a dir, demana tenir un nombre concret de membres de les llistes, així com de càrrecs. I tot això sense haver demostrat mai quin és l'espectre dels vots que pot aportar.

Ara, quan sembla que la possibilitat de repetir la coalició de Junts pel Sí entre ERC i CDC sembla lluny de ser possible, cal que Convergència es plantegi si no és millor anar en solitari. D'aquesta manera Demòcrates per Catalunya podria, presentant-se directament com a partit, demostrar quants són els vots que pot aconseguir.

Al cap i a la fi, tot i que l'ésser humà és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, en el cas de Convergència potser caldria dir que; "amb una Unió ja n'hi ha hagut prou".

Francesc Carol

Llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades