Eleccions, un altre cop

Siguem sincers, aquestes noves eleccions generals a només sis mesos de les darreres evidencien només una cosa: l'absolut fracàs de la política espanyola al no aconseguir dominar l'element més important de la democràcia, la capacitat de negociar.

Acostumats a governs de caràcter bipartidista, on les eleccions eren merament una decisió entre si governaria el Partit Popular o el Partit Socialista, l'aparició de dues noves grans formacions amb capacitat per disputar La Moncloa ha generat un escenari inesperat. Ara ja no es guanya a les urnes, sinó a la negociació posterior necessària per aconseguir majories significatives.

Aquest "Via Crucis" negociador que ha durat sis mesos sense resultat, no ha fet sinó demostrar que cap dels quatre partits decisius ha sigut capaç de cedir ni una part dels seus postulats per poder trobar punts en comú. Més aviat semblava una competició per tal de veure qui aconseguia mostrar més "pit" davant de l'adversari. Perquè el problema de fons és que les negociacions s'han iniciat amb el convenciment que qui estava a l'altre cantó de la taula no era un possible aliat, sinó l'enemic a abatre.

Ara ens esperen quinze dies de campanya, després de la qual possiblement el resultat electoral serà el mateix o molt similar. En aquest cas, han après els diversos partits que cal començar a buscar el que els uneix i no el que els separa, si volen formar govern.

Perquè per descomptat és inviable pensar que després d'aquestes eleccions no es pugui tornar a formar govern, un altre cop. Unes terceres eleccions serien inviables i abocarien al país a un període sense govern de més d'un any sense precedents en cap etapa de la història recent d'Espanya. L'economia, el sistema i tota la ciutadania no podria passar per aquest procés de nou.

Aquesta situació d'incertesa és el més gran llegat que ens deixa la nova política a Espanya. La mort, necessària sens dubte, del bipartidisme obliga a encarar la política com un joc de sumar més que no de restar.

 

De fet a Catalunya, que ha tingut molts governs de coalició, aquest fet ja fa temps que està assimilat. Si bé és cert, i ara també ho estem veient, que els pactes no són necessàriament estables i no garanteixen noves eleccions, tard o d'hora.

Al cap i a la fi, dedicar-se a la política moltes vegades també significa nedar entre taurons i anar a dormir amb serps. Encara falta molt perquè la majoria dels polítics s'adonin que "política" vol dir "l'ètica de la ciutat".

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades