El gerro trencat

La notícia de la desaparició d'Unió com a partit, tot i ser la crònica d'una mort anunciada, no ha deixat d'agafar per sorpresa a bona part del món polític i en certa manera posa en entredit una manera de fer pròpia de l'antiga política.

El procés que hem viscut en els darrers anys sobre l'antiga CiU, antigament un partit hegemònic a Catalunya, no deixa de sorprendre a propis i a espectadors. Primer va ser el divorci entre Convergència i Unió, després l'escissió de Demòcrates per Catalunya del si d'Unió i, posteriorment la dissolució de CDC (almenys políticament, ja que jurídicament encara existeix com a partit) i l'aparició del PDECAT. Tot plegat un cúmul de circumstàncies que han portat a molts alts càrrecs, tant de Convergència com d'Unió, a deixar la política de primera línia en un procés de desmembrament progressiu.

La desaparició d'Unió és potser la primera "víctima" clara d'aquest procés. Un procés esperat si tenim en compte la marxa del seu líder, Duran i Lleida, o la fugida en massa de molts càrrecs d'Unió primer a CDC i després a la nova PDECAT (com va succeir a Sant Cugat). Si a això unim una situació econòmica difícil per a un partit que havia perdut la seva representació parlamentària, i per tant les subvencions inherents, el seu futur es preveia més que incert.

Sí que és cert que aquest procés n'evidencia que el "soci" de CDC havia mantingut durant tot aquest temps una quota de poder (generalment del 25%) que no s'adequava als vots que aportava, com s'ha vist a les primeres i úniques eleccions a les quals s'ha presentat de manera independent, no aconseguint obtenir cap representació. Però aquest no és el debat a tenir ara mateix. El que més importa és saber si Unió de veritat ocupava una part de l'espectre polític català (centredreta no independentista) i, si es així, on aniran a parar aquests vots que ara queden orfes.

I, sobretot, com acabarà el procés que ha portat a CiU a l'actual situació? Què passarà amb la opció de Demòcrates per Catalunya que sembla voler existir com a partit propi i que cada cop s'allunya més del PDECAT i s'acosta més a ERC? Sortirà al final el partit que proposen el grup de Lliures, sorgits també de CDC i d’Unió?

Quan un gerro es trenca, és molt difícil tornar a enganxar les peces sense que es notin les fissures. Tot depèn del nombre de trossos en què s'ha trencat, i per a ara sembla que, a nivell polític, hi ha trossos de l'antiga CiU que ja no és podran recuperar.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades