Molt més que unes eleccions

Aquest diumenge hem tingut unes eleccions crucials per a la història del nostre país. Unes eleccions on els catalans no només érem cridats a escollir el nou parlament, sinó on també escollíem si estàvem o no a favor d'iniciar un procés cap a la independència.

La resposta ha sigut aclaparadora. Amb una altíssima participació com mai s’ha vist, prova de la importància d’aquests comicis, les dues candidatures a favor de la independència (Junts pel SI i la CUP), han assolit la majoria en escons al parlament. Una majoria necessària amb la que es pot engegar un procés negociador amb Espanya, avalat per la majoria dels votants catalans. Com és dura a terme aquest procés i fins a on ens portés, és quelcom que encara no podem predir. Però el que sí és cert, és que la ciutadania de Catalunya ha parlat, i ho ha fet amb contundència.

Però aquestes també han sigut unes eleccions que han certificat un canvi en el nostre panorama polític, que a poc a poc ha anat sorgint. El fet que Ciutadans s’hagi convertit en la segona força política al parlament i que la CUP hi hagi augmentat la seva presència, demostra que els partits tradicionals van desapareixent. Tant PSC com el PP veuen el seu lloc ocupat per noves opcions i noves maneres de fer política. Noves maneres com, per exemple, un major democràcia interna dins els partits i l’aparició de nous rostres auspiciats per una política de limitació de mandats. Enrere van quedant els vells polítics perpetuats en els càrrecs mitjançant una absoluta manca de democràcia en el si dels partits.

I aquestes també han sigut unes eleccions que han permès resoldre l’antiga incògnita que des de fa temps hi havia al si de l’antiga federació de CIU; quan val el vot d’Unió. La resposta també ha sigut contundent, i el fet de no obtenir cap representació obliga a repensar si l’antiga quota de poder del 25 per cent que Convergència pagava a Unió, no era més que un “delme” més lligat als interessos personals que a la realitat dels vots. Sigui com sigui, segurament aquest 27S ens porta a afirmar la defunció d’Unió com a partit i la pujada d'una nova formació com és Demòcrates per Catalunya. Com afectarà aquesta defunció als diversos governs municipals on Convergència encara te pacte amb Unió, és quelcom que encara desconeixem. El que sí és segur és que res tornarà a ser el mateix, ni per a la història de Catalunya, ni per a la de Convergència.

Francesc Carol

Llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades