El pacte que no va ser

No sorprenc a ningú si dic que jo soc dels que hagués estat encantat si finalment s’hagués materialitzat un pacte de govern entre Convergència i ERC-Mes a la nostra ciutat. Però al final no ha pogut ser.

ERC, en un exemple de democràcia interna que supera la de molts partits, va portar a l’assemblea la decisió final del pacte. I els militants del partit, van decidir que ERC-mes no entres en el govern i es mantingues en una opossicio constructiva.

Ara comença una situació nova en la política de Sant Cugat, ja que sempre l’equip de govern ha exercit el seu mandat amb una majoria absoluta; ja sigui perquè ha obtingut aquesta majoria a les eleccions, o perquè ha pactat l’entrada en el govern d’algun altre grup municipal que li ha donat aquesta necessària majoria.

En aquest cas el govern es veurà obligat a pactar contínuament, no nomes les mocions que voldrà que surtin endavant, sinó també la normativa i, el més important, els pressupostos. Caldrà doncs que trobi les sinergies necessàries amb cadascun dels grups de l’oposició per trobar el seu suport puntual.

El que si que es cert es que curiosament, degut a la negativa de ERC d’acceptar la oferta de Convergència, han sortit veus que culpen a ERC, o fins i tot d’algun dels seus regidors, del fracàs d’aquesta negociació.

Buscar culpables en els que s’han negat, legítimament, a entrar al govern, es si més no maniqueista. ERC-Mes i els seus regidors han fet servir el seu dret legítim a continuar en la opossicio. Les seves raons ideològiques tindran i, de fet, nomes han de respondre davant del seus electors, que si ens hem de guiar per el resultat de la consulta a les seves bases a Sant Cugat, no estan d’acord amb aquest possible pacte.

Per tant, aquí es Convergència la que ha de fer una autoreflexió sobre el perquè no ha sorgit aquest pacte. Potser no hi ha culpables i senzillament ERC-Mes te una altra visió sobre com s’ha de governar la ciutat. O potser encara manca un cert nivell de confiança mútua que encara s’ha de treballar. O potser el comitè negociador de Convergència no era l’adequat.

La qüestió es que si es vol que el pacte fructifiqui en un futur, donar la culpa als que, legítimament, no han acceptat, es la pitjor manera d’arribar a una futura entesa. Cal replantejar-se algunes cosses, sobretot a dins de Convergència de Sant Cugat.

Francesc Carol, llicenciat en antropologia i dret

Notícies relacionades