Senyora o senyoreta

El llenguatge sexista està moltes vegades més ocult del què ens pensem. Tot i estar en el segle XXI i creure que tota actitud masclista ha sigut eradicada, de vegades ens trobem que maneres de comportar-nos o les coses que diem encara amaguen els records d'una època on les dones estaven sotmeses als seus pares, germans, marits o fills. És a dir, que els hi calia un parent masculí perquè exercís els seus drets civils per elles.

Sense anar molt lluny encara hi ha gent que utilitza el terme "senyora o senyoreta" referint-se a l'estat civil d'una dona. Així si està soltera és una "senyoreta" (i moltes dones fins i tot així es consideren en aquest estat) i si esta casada passa a ser "senyora". Curiosament el mateix sistema no s'utilitza en el cas masculí. Així, a un home mai se li diu "senyoret" si està solter, fins i tot el terme "senyoret" ha quedat relegat a ser un terme despectiu; si a un home se li diu "senyoret" no es parla del seu estat civil sinó a les seves exigències de comoditat.

L'origen d'aquesta diferència entre homes i dones es remunta a l'Edat Mitjana. El terme senyor implica possessió, és a dir, el senyor era qui posseïa un castell, terres, un mas, de fet "senyor" es encara un títol nobiliari. Així un home esdevenia "senyor" quan passava a ser amo i propietari. Però en canvi la dona, que no podia heretar ni adquirir propietats per si mateixa, li calia casar-se per passar a ser "senyora", en aquest cas de les propietats del seu marit. De fet totes les novel·les de Jane Austin tenen implícites una queixa contra aquest costum tant arrelat a la Gran Bretanya de començaments del segle XIX.

El temps ha passat i per sort les dones són iguals, almenys en drets civils, que els homes. Ja no cal que una dona es casi per sortir de la casa dels seus pares i passar a tenir casa pròpia. Pot passar a ser "posseïdora" de la seva vida i del seu destí sense haver de dependre del seu marit. Ja va sent hora, doncs, de què deixem de distingir entre "senyora o senyoreta" i passem a considerar que una dona serà sempre una "senyora" depenent de la seva actitud davant de la vida, i no del seu estat civil.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades