El valor del vot

Les passades eleccions municipals a Sant Cugat van atorgar la victòria a la llista de CIU amb 11 regidors, seguit de la CUP amb 4, Ciutadans i ERC amb 3 cadascun, ICV-EUiA amb 2 i PP i PSC amb 1 regidor cadascun. Tenint en compte els 25 regidors que formen el ple, ha quedat clar que el govern de la ciutat havia de quedar en mans de CIU. L’alternativa possible seria una improbable aliança entre les esquerres i Ciutadans. Però si ens posem a analitzar la manera en què s’han repartit els regidors pel nombre de vots, ens trobem que si CIU hagués rebut 48 vots menys hauria perdut el regidor numero 11, i el PSC obtindria un segon regidor. D’aquesta manera el ple passaria a tenir 10 regidors de CIU i 11 del bloc d’esquerres (4 CUP, 3 ERC, 2 ICV-EUiA, 2 PSC). Això podria decantar la balança cap a un bloc d’esquerres unit per tenir l’alcaldia. Tenint en compte que aleshores les úniques alternatives de CIU per evitar-ho serien un impossible pacte amb PP o Ciutadans, sembla que en aquest escenari veuríem un quadripartit d’esquerres fent fora a CIU després de 28 anys al govern de Sant Cugat. I només per 48 vots menys. 48 vots que haguessin pogut canviar el destí de la ciutat per als propers anys eliminant a CIU del seu feu tradicional.

En moments com aquests on a tots els Ajuntaments la resposta de la ciutadania ha sigut la dispersió del vot i per tant la fragmentació dels diversos plens, un vot val més que mai. Un vot o un petit grapat de vots pot decantar fàcilment les polítiques d’aliances i crear nous panorames. I com aquesta fragmentació sembla que anirà cap a més amb l’aparició de nous partits i plataformes polítiques, cal que els partits polítics siguin conscients que necessitaran fins el darrer dels vots per mantenir-se. Ara sí que a nivell municipal tot es dirimirà per ben poc i la influència del que passi en l'àmbit nacional cada cop pesarà menys.

Per guanyar les alcaldies caldrà que els candidats només facin tres coses: carrer, carrer i carrer. Per què qui sap de cara a les properes eleccions on es poden perdre aquests pocs vots que poden decantar el futur del govern de la ciutat; potser en una petició d'una associació que no es respon, o en un semàfor mal posat o en la poca presència al carrer. Ens esperen quatre anys intensos, que els participants en la futura carrera electoral d'aquí a quatre anys és posin als seus llocs. La cursa comença ja i promet ser dura i intensa. I el que ells no facin ho faran les plataformes ciutadanes i les associacions. I avui en dia, ja ho hem vist, la distància entre una plataforma i un partit polític cada cop és més estreta. I qui vulgui entendre, que entengui.

 

Francesc Carol

Llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades