Jordi Pascual

La fallida dels estats al món global

Ens hem portat les mans al cap amb el creixement de l’extrema dreta a Espanya. El món ens ha sobtat amb un munt d’esdeveniments paral·lels, molts d’ells en forma de protestes socials: Xile, Equador, Catalunya, Líban, Hong Kong... Hi ha una resistència a Rojava i també hem vist cops d’estat a Bolívia i a Veneçuela. Poden semblar fets que han d’omplir les pàgines d’internacional i política sense més pena ni glòria però en el fons tenen trets comuns.

La racionalització dels Consells de Barri

La participació ciutadana promoguda per l’Ajuntament està en vies de transformació a Sant Cugat, o almenys això sembla. El tripartit ha fet una aposta raonable i racional per als Consells de Barri: canviar els límits territorials per aconseguir consells més iguals a nivell sociològic, urbanístic i demogràfic. Pot semblar un poc trellat però és una primera passa indispensable per a millorar la participació.

La protesta social i el motor del canvi

Quan a les tertúlies es parla d’atzucac és possible que no siguem conscients de la complicació real de tot plegat. Perquè si bé és cert que a tots ens hauria agradat una eixida més tranquil·la al debat sobre l’autodeterminació de Catalunya, fa anys, massa anys, que les institucions han fallat, aferrant-se als interessos de les burgesies que dominen les democràcies liberals.

Capitalisme verd

La setmana que ve Catalunya s’omplirà de mobilitzacions i activitats pel clima. Divendres es farà la vaga mundial i –espere– tothom correrà a explicar que hi ha molta gent movent-se. Durant un instant, com un miratge, semblarà que la gent ha posat l’agenda climàtica al centre i això té la força suficient per a marcar l’agenda política. Per una vegada el temps cronoscòpic ens correrà a favor.

L’adéu de Maria Dolors Renau

Se n’ha anat sense fer soroll, com va decidir viure la política en els seus darrers dies. Maria Dolors Renau, socialista de cor i de cap, va deixar enrere l’etapa institucional per a entrar a l’activisme de barri des de l’Associació de Veïns del Centre-Estació. Amb el seu currículum pot semblar una anècdota començar un comiat per ací però, ben vist, la seua implicació des de la base abans i després de la vida institucional demostra aquell saber fer que malauradament bona part de la política actual ha perdut.

Feliç any nou

L’impàs entre el final de curs i l’inici del següent és el verdader canvi d’any i moment de balanç de múltiples índoles. És quan et mires davant l’espill i dius: A veure com ha anat l’any? I, hòstia, acabes veient que malgrat moltes coses ahí estàs, dret i fet gràcies a moltes persones que fan de xarxa –gràcies a totes elles, ja saben qui són–. I sí, has canviat en algunes coses, potser en moltes; potser has caigut, potser t’has alçat, potser encara no saps on estàs, potser ho comences a construir...

El periodisme i la vulnerabilitat

Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat enorme en la construcció del debat social ja que són els transmissors dels fets noticiables que han de fomentar-lo. El periodisme, amb la seua fixació per mostrar injustícies, molts cops intenta apropar-se a la vulnerabilitat i topa de ple amb la realitat, que molta bona gent que viu per a sobreviure no està per a què periodistes aparentment benintencionats els prenguen el pèl. Què pretenem, fer un retrat de la seua precarietat? A canvi de què?

Una trucada

La setmana passada vaig explicar que vaig rebre una trucada anònima d’una persona que va decidir que la millor manera de mostrar el seu descontent amb la meua faena era amagar-se darrere de l’anonimat per a dir-me un reguitzell de qualificatius que potser no val la pena repetir. No tinc ni idea de qui era ni si es referia a alguna notícia en concret. Potser no cal saber-ho.

Pàgines

Subscribe to Jordi Pascual