Aprofitar el Reglament de Participació per a participar des de la base

Cada vegada hi ha més ciutadans que veuen els processos participatius com una estafa, la constatació que a l’Ajuntament li interessa fer veure que es participa com a objectiu i no com a mecanisme per a prendre decisions col·lectives. Durant el mandat hem tingut diverses mostres d’això. Des de les crítiques als pressupostos participatius a la vinananització de l’avinguda Cerdanyola que ja es treballava mentre els ciutadans opinaven sobre què fer al barri passant, ara, pel Pla d’Equipaments.

Comprovar que allò que han dit els veïns després passa per unes prioritzacions i anàlisis tècniques que acaben alterant en molts casos les propostes, deixa el sentit de la participació tocat de mort. Però el discurs del consistori defensa la fórmula. Ho va dir Antoni Serra, director d’àmbit d’Urbanisme i Projectes, al darrer taller del Pla d’Equipaments: “La participació és consultiva”. En altres paraules, els ciutadans parlen i l’Ajuntament pot fer cas o no. A excepció, diu, d’aquells processos amb votació, que a nivell municipal només han sigut els pressupostos participatius, no exempts de polèmica tampoc.

Tot i que sense ser vinculants, la darrera modificació del Reglament de Participació Ciutadana, l’aprovació definitiva de la qual ha sortit publicada als butlletins oficials durant aquesta setmana –malgrat que a la web del consistori encara apareix la versió antiga–, permet que la ciutadania exigisca la celebració de consultes populars recollint un 5% del cens que es consultarà. Poden participar totes les persones majors de 16 anys amb qüestions d’abast municipal o d’un àmbit territorial concret.

De moment no s’ha plantejat cap consulta tot i que ja hi ha idees. Ho explica Ramon Piqué a l’entrevista que li vaig fer arran l’anunci de deixar l’acta de regidor. Proposa que La Floresta estudie i consulte a la ciutadania la possibilitat d’esdevindre una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Seria el clar exemple de primera consulta territorialitzada, el resultat de la qual no seria vinculant però condicionaria la visió territorial unitària que actualment es té dels districtes.

Però, igualment, la petició de consultes ciutadanes pot servir per legitimar o deslegitimar els processos participatius davant el gran nombre de crítiques rebudes. Amb el nou reglament, la ciutadania només necessita un 5% del cens per a demanar que tot el barri del Monestir i Sant Francesc decidisca si vol l’avinguda Cerdanyola per a vianants o per a exigir que, un cop elaborat el Pla d’Equipaments, se sotmeta a consulta popular. Perquè s’ha de tindre en compte que si la participació només és consultiva, en cap cas s’alterarà un acord polític vigent. I així, seguint les normes de la institució, es pot refrendar allò que es fa des de la institució amb processos participatius deslegitimats.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades