Una corda fluixa amb molts suports

Supose que molts dels nostres lectors ja ho sabeu però elCugatenc està en la corda fluixa. Hem arribat a un punt d’inflexió que, com en qualsevol estat crític, ens pot reviscolar o matar com a projecte. Al juny farà dos anys del naixement de la web d’aquest diari i, malgrat el recorregut i el concurs d’emprenedoria social de l’Ajuntament, no hem aconseguit rendibilitzar-nos. No hem cobrat res durant tot aquest temps i ara, a més, el nostre company Miquel Margalef se’n va a viure fora, amb el handicap que això significa per a la redacció. És per això que hem organitzat una assemblea oberta a amics i lectors el proper dia 6 a les 18:15 hores a Cal Temerari –a la convocatòria trobaràs tota la informació.

Ho hem fet públic gairebé quan ningú ho esperava. No és que ho tinguérem ben guardat sinó que la realitat s’ha precipitat. L’inesperat anunci de Miquel ha coincidit amb un mes que ens havíem marcat per a fer una reflexió interna de l’estat del projecte. La necessitat s’ha fet més evident que mai i hem decidit actuar. Lògicament, cadascun dels membres implicats tenim la nostra percepció, més o menys optimistes, més o menys encoratjats per a fer una altra empenta, més o menys inspirats per a trobar solucions... Per això fem una trobada. Ja que elCugatenc es va començar a crear amb una assemblea al novembre del 2014 en què vam comprovar l’interès ciutadà per a fer un nou mitjà, qualsevol canvi substancial –o fins i tot la desaparició– ha de passar per una assemblea amb qui heu fet possible aquest petit somni.

Evidentment, no és gens fàcil treure el cap a l’abisme. Durant les darreres setmanes he tingut dies de merda, d’autèntica impotència, de llàgrimes que no cauen a regalls per les galtes no saps ben bé per què. Tinc l’absoluta sensació, si acabem decidint un tancament, de trair-me a mi i als meus somnis, a Sant Cugat i a tota la gent que ens ha donat suport. Però, alhora, no és lògic dedicar més que una jornada completa a canvi de res. Des de fa dies el meu cap és un mar de contradiccions. Espere amb ànsia el dia 6 per a què, decidim el que decidim, puguem haver-ho parlat pausadament.

Però a mesura que han passat els dies, el raig d’esperança va creixent. En només 72 hores he rebut ànims, propostes, suports... Ja hi ha prop d’una trentena de persones que han dit que estan interessades o acudiran a l’assemblea a través de Facebook. Hi ha pràcticament 10 lectors i amics que m’han proposat ajuda o m’han donat idees. Veig darrere de l’anunci moltíssima gent que celebra el que hem fet fins el moment. Ara tenim un repte per davant, transformar aquest moviment en la consolidació del diari. No ho tenim gens fàcil però, amb tants suports, veig que la corda fluixa va tensant-se, i qui sap si l’acabarem utilitzant per a saltar a la corda.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades