ERC-MES, l'equilibrista

Per les declaracions positives i, sobretot, per les no declaracions negatives de les darreres setmanes, l'acord d'estabilitat pressupostària estava cantat. Evidentment, els partits són prudents davant d'uns periodistes que ens encanta intentar avançar-nos als fets i per això la màxima aproximació a una nova signatura era escoltar de la boca dels representants d'ERC-MES que tot avançava bé. Això porta a un any més en què el tercer grup de l'oposició passa a jugar en un terreny complicat, entre el govern i l'oposició directa, lligat pel pacte dels pressupostos però lliure de carteres, entre el tot i el no res, l'equilibrista.

És un joc de risc però que si s'aconsegueix afinar permet tindre molt bon rèdit. ERC-MES es troba dificultats entre l'ajuda a l'estabilitat amb els pressupostos i l'enfrontament directe amb el govern, que, d'altra banda, només pot passar per Convergència veient l'àmplia majoria que té el grup. Això li suposa que en alguns moments l'oposició haja criticat els republicans per unes accions que suposadament afavoreixen al govern. Seria el cas, per citar-ne dos ben sonats del darrer any, del PSC i la contracrítica després que ERC-MES diguera que els partits no haurien de presentar propostes als pressupostos participatius i el de Ciutadans quan es van votar les noves remuneracions per a Mireia Ingla i Núria Gibert com a portaveus de l'oposició –en realitat eren per a tots els portaveus però només elles s'hi podien acollir.

Que els socialistes diguen que ERC-MES vol evitar que les agrupacions polítiques siguen partícips dels pressupostos participatius perquè tenen les mans lligades amb l'acord amb el govern és una reflexió, més o menys certa, però que com a mínim pot sonar raonable a molta gent. Si bé, els republicans van respondre amb un argument també de pes, que els pressupostos participatius són per a les entitats i no per als partits, que haurien d'incidir, al seu parer, en els pressupostos municipals presentant al·legacions i negociant.

Que els taronja et diguen que la portaveu dels republicans tindrà un salari amb seguretat social pagada per l'Ajuntament, el que representa un augment de despesa per al consistori, a canvi que els tres regidors del seu grup voten per a permetre la creació d'un nou càrrec de confiança torna a ser un argument més o menys cert però raonable per a molta gent. Tot i que Mireia Ingla, portaveu d'ERC-MES, va reconduir el debat cap al model de remuneració que haurien de tindre els representants polítics i va dir que Ciutadans feia demagògia, el dubte queda en l'aire.

Tot i això, a ERC-MES se li ha de reconèixer que ha sabut navegar entre dues aigües. El mateix grup que ha rebut estes crítiques és el que va encetar les comissions informatives especials, a mode d'investigació, amb la de la Costa del Golf. Ells també van aconseguir que la CUP-PC i el PSC acabaren abstenint-se en uns pressupostos, els de l'any passat, que no deixen d'erigir de Convergència, tot i que condicionada pel seu company en els números. Ara Antoni Comín des de la Conselleria de Salut els ho ha posat fàcil amb la visió diferenciada amb Convergència a nivell local, tot i que alhora deixa entreveure les esquerdes en Junts pel Sí quan es parla més enllà d'un procés que sembla que s'allarga in aeternum.

 

Malgrat tot, ERC-MES s'ha sentit còmode com a equilibrista. Des que els militants republicans van dir al febrer que no volien el seu partit al govern perquè preferien estar a l'oposició tot i que amb incidència sobre les decisions polítiques, els tres regidors del grup s'han mantingut encara més ferms en el seu model d'oposició. Cada cop que un periodista pregunta per un hipotètic pacte de govern, diuen que ja està bé com estan perquè estan aconseguint el que volien fer, que, al cap i a la fi, és influir sobre el govern sense el desgast de governar.

Així es va poder veure en la presentació del nou acord dijous. Ingla va tornar a repetir el discurs gairebé memoritzat en resposta a la pregunta d'una companya de Cugat.cat i, fins i tot, es va permetre dir: “Abans de la roda de premsa pensàvem quines preguntes ens faríeu i sabíem que aquesta cauria”. L'alcaldessa, Mercè Conesa, però, no va dir res, almenys en el moment perquè quan es van fer la foto conjunta va etzibar: “Heu vist quin bon equip de govern formem?”

Que Conesa es permeta la broma i que Ingla en uns altres termes també demostra que l'oferta està pul·lulant però que no és una cosa ferma. Al govern li agradaria més estabilitat però ja en té molta així que no necessita plorar ni fer grans cessions. Alhora, ERC-MES no només se sent còmode sinó que convenç. Així que, si no hi ha un gran canvi, tot seguirà igual, malgrat les bromes i l'equilibrisme. Ara, hi ha tot un any per davant amb nova legislatura al Congrés i una ja encetada al Parlament que entre pressupostos i mil històries ja veurem com acaba. I en eleccions, o ambient electoral encara que no estiguen assegurats uns comicis, el perfil s'ha de marcar des de la base, des dels municipis.

Notícies relacionades