Neoliberals trotskistes post-TINA

El senyor Xavi Coral estava calmat, com sempre. Els espectadors començaven a comentar la jugada via Twitter. Mas iniciava el monòleg. De sobte, el president en funcions va saltar per desempallegar-se de l'etiqueta neoliberal –oda al TINA [There is not alternative / No hi ha alternativa (al neoliberalisme)]– i, de passada, pegar un carxot metafòric a tots els partits que es van il·lusionar amb l'arribada de Tsipras al poder a Grècia. “Resulta que aquest gran neoliberal retallador en aquest moment té el pressupost del Departament de Salut més alt que mai  havíem tingut en percentatge”, va etzibar mentre colpejava la taula amb el bolígraf.

Flashback. Hotel Sant Cugat, 22 de desembre. Berenar de l'alcaldessa amb els periodistes: “Tenim una política diferenciada que és difícil de vincular amb les nostres sigles”. Un periodista pregunta si això era “una rajada” a CDC. Bones formes de l'alcaldessa. No és “una rajada” i, en tot cas, ve a dir que un partit titllat de neoliberal està aplicant polítiques redistributives a la ciutat –tanta renda alta havia de tindre algun avantatge.

Flashbak 2. Diari Ara amb l'especial de Sant Cugat abans de les eleccions municipals. Descripció de l'alcadessa: “Mercè Conesa, de la branca socialdemòcrata de CDC” –oxímoron?–. Ciutat-jardí, tot verdet, poca crítica, tot “maco” i “catacrec” posterior en els comicis. CUP segona força i ERC quarta. L'esquerra guanya terreny.

El TINA és obvi però està tan implementat que es comencen a barrejar ideologies. Com el neoliberalisme és inqüestionable –pobre Carlo Giuliani–, tot el que es construeix té com a base aquest sistema. Neixen llavors els presidents neoliberals socialdemòcrates i les alcaldesses de l'esquerra neoliberal. Allò millor del lliure mercat i allò millor de la socialdemocràcia, el centre li diuen.

Flashforward. Holograma de l'alcaldessa de la ciutat durant el mandat de ves a saber quin any. Convençuda que l'acord entre la CUP i la quinquagèsima reedició de Junts pel Sí queda lluny –uns 300 anys aproximadament–, proposa que la branca més revolucionària de la refundació de CDC aposti pel trotskisme. El neoliberalisme socialdemòcrata ja és TINA i s'ha d'anar una passa més enllà.

I nosaltres ens ho empassem.

Notícies relacionades