La responsabilitat era això?

El PSC ha entrat al govern “prenent responsabilitat”. No sé què pensar, supose perquè la valoració en tot cas s’ha de fer més endavant, quan es veja si hi ha petjada socialista en les polítiques municipals o tot ha quedat com una estratègia del grup de Convergència –PDECAT i Demòcrates– per a apropar-se una miqueta a la majoria absoluta. També és cert que, malgrat créixer l’equip, amb ERC-MES donant per trencat el pacte pressupostari, el govern perd estabilitat i necessita més suports quan es parla de números. Ara, però, amb una única abstenció hi ha prou, ja siga Dimitri Defranc (no adscrit), Álvaro Benejam (PP) o qualsevol altre regidor. La responsabilitat era això?

L’acció del govern és, en part, lògica: Si ERC-MES no vol pactar més enllà dels pressupostos, busque altres. Si la decisió és millor o pitjor que tindre el suport dels republicans des de l’oposició s’haurà de veure. De fet, part de l’oposició se sent impotent davant d’una majoria de govern cada vegada més àmplia però potser no miren la part pressupostària, en què el govern queda més indefens. I, de fet, la vesant econòmica és importantíssima perquè amaga les accions polítiques. En altres paraules, ens fan creure que l’economia és tècnica per a no dir-nos que és política.

Això topa de ple amb un dels arguments que han utilitzat tots dos grups municipals en el pacte, que la diferència entre dreta i esquerra no és tan gran a nivell local com en la política nacional. Si dreta i esquerra existeixen com a corrents per a representar interessos diferents o fins i tot contradictoris, quin sentit té dir que això en la política municipal no existeix?

Per exemple, hi ha partits que defensen uns serveis públics de qualitat i, per tant, per a sufragar-los plantegen impostos relativament elevats. Això topa directament amb els que defensen aferrissadament el consum com a motor econòmic ja que plantegen que, per a consumir, el ciutadà ha de tindre diners a la butxaca i, per tant, una pressió fiscal baixa, tot i que això implique menys ingressos per al consistori.

Fins i tot quan l’assumpte recaptatori es barreja amb la tarifació social hi ha interessos oposats entre els que volen augmentar els impostos a pagar per les rendes altes per a no perdre ingressos per a l’administració i els que no volen cap augment i, per tant, només pot haver rebaixa per a les mitjanes i baixes i, en conseqüència, l’administració perd ingressos.

On estaran PDECAT, Demòcrates i PSC en aquest debat? De moment es troben còmodes tots tres amb una tarifació social que no augmenta la pressió sobre les rendes altes –ICV-EUiA diu que sense estudi de rendes previ difícilment es pot considerar tarifació social– i amb la lleugera rebaixa de l’IBI que ja es va aprovar l’any anterior tot i que sense aprofundir-la més tal com plantejava Ciutadans. Qui s’ha mogut? Quins interessos representen? La responsabilitat era això?

I, de fet, lamentablement s’ha parlat poc d’aquest assumpte. La forma de comunicar-se el pacte de govern amb una filtració a través de la premsa, que ja vaig criticar la setmana passada, ha amagat el contingut polític. Generalment ha importat més si Pere Soler tindria una nova tinença d’alcaldia que què recollia l’acord. A elCugatenc vam publicar el document íntegre i vam detallar algunes de les accions que es recullen en el pacte i, així i tot, segueix interessant més la part del debat polític entre partits, fins arribar a l’absurd que un dels punts més importants és què faran els tres partits al voltant de la independència o del suport a l’hipotètic referèndum unilateral vinculant quan això, a diferència dels pressupostos –per seguir amb l’exemple–, depèn molt més del Ple que del govern.

Això ens hauria de preocupar perquè el debat polític acaba reduint-se a una pugna entre actors que volen guanyar constantment per a acaparar poder però amb els objectius polítics reals, els que afecten a la gent, desdibuixats. Ens hauria d’interessar més quins efectes té el pacte que si el PSC pot guanyar vots amb l’estratègia o si Pere Soler tindrà una nova tinença d’alcaldia o si cobrarà més o menys –que també ens ha d’interessar però en segon grau–. Per això començava l’article com ho feia. Ara per ara és prematura la valoració perquè hi ha accions sobre un paper però moltes d’elles són plans, comissions i idees que s’han de definir molt més que una línia en un acord de nou folis. I d’ací a final de mandat veurem si han sigut responsables.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades