Jordi Pascual

El viral com a notícia

Cansa. Cansa veure titulars que deixen a mitges i que juguen amb la batalla pel clic amb suggestió. Cansa haver de llegir mil cops “el vídeo que s’ha fet viral” o “les xarxes clamen”. Cansa perquè no és periodisme. Cansa perquè després hi ha un munt de persones que tiren merda sobre el periodisme, i tenen raó. Cansa perquè, malgrat les crítiques, les estupideses virals acaben tenint molta més audiència que qualsevol altre contingut.

Rics amb poca indústria

L’Institut Nacional d’Estadística ha publicat aquesta setmana el seu darrer estudi d’indicadors urbans que deixa Sant Cugat com la tercera ciutat amb major renda mitjana de les llars a nivell estatal (xifra del 2014) just al darrere de Pozuelo de Alarcón (73.014 euros) i de Majadahonda (57.623 euros), dos municipis madrilenys veïns.

Quin bolet!

És una expressió molt valenciana –almenys per estes terres no l’he sentit mai– però ve que ni pintada: Quin bolet! És a dir, quina cosa ens ha sorgit inesperadament! Els dos cursos bolet que el Departament d’Ensenyament ha anunciat de cara al curs vinent són un bon bolet. El problema és que a Sant Cugat darrerament n’ha tingut molts. La ciutat ha esdevingut un tronc vell de xop a la vora d’un riu o una d’aquelles bosses per a criar qualsevol espècie de bolet.

L’adéu de Ramon Piqué

És un polític de carrer. Vaig conèixer a Ramon Piqué com un veí actiu de La Floresta Parla, aquella organització hereva d’Els Arbres Parlen, el col·lectiu que va aturar el projecte d’habitatge públic al voltant del carrer l’Estel i l’avinguda Verge de Montserrat, el mateix que ara el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, ha dit que Promusa pretén recuperar.

La ideologia del discurs

Quan es desenvolupa algun projecte, es fa amb una base ideològica. El discurs que l’explica és una pota més d’aquesta ideologia. Per això, depèn qui impulse projectes d’economia social parla d’emprenedoria i meritocràcia –normalment carregades d’anglicismes– i hi ha qui parla de superar les lògiques del lliure mercat.

El 15M va servir d’alguna cosa?

Aquesta setmana ha fet sis anys de l’esclat popular del 2011, aquell moviment tant important com idolatrat que ens ha enlluernat massa quan es fan anàlisis polítiques amb perspectiva històrica recent.

El feminisme que el facen les dones

Al voltant del feminisme es diuen moltes bajanades. Allò més habitual és sentir aquella d’utilitzar aquest mot com a antònim de masclisme, obviant així no només el seu significat sinó tota la lluita d’activistes que es van jugar vida pels drets de les dones. A partir d’ahí, hi ha mil teories inconsistents com inventar-se un “igualitarisme” entre masclisme i feminisme o començar a dir “feminazi” a tort i dret.

Una corda fluixa amb molts suports

Supose que molts dels nostres lectors ja ho sabeu però elCugatenc està en la corda fluixa. Hem arribat a un punt d’inflexió que, com en qualsevol estat crític, ens pot reviscolar o matar com a projecte. Al juny farà dos anys del naixement de la web d’aquest diari i, malgrat el recorregut i el concurs d’emprenedoria social de l’Ajuntament, no hem aconseguit rendibilitzar-nos.

Pàgines

Subscribe to Jordi Pascual