Jordi Pascual

Dia sense alcohol, una oportunitat perduda

15 de novembre, dia sense alcohol. Potser poca gent ho sap però allà està. Figura al nostre calendari de commemoracions i dies internacionals com una data més però ben important tenint en compte tots els problemes que provoca l’alcohol, des del desenvolupament d’una addicció fins a accidents de trànsit.

‘Sin noticias’ d’un nou pacte de govern

El maleït –amb carinyo– Eduardo Mendoza va escriure allà pel 1991 un llibre tan estrany com divertit, Sin noticias de Gurb. El protagonista és un extraterrestre que se separa del seu company, Gurb, en l’operació interespacial que els ha enviat la Terra. Aterren a Cerdanyola i exploren Barcelona.

Una aproximació al que passa als carrers els darrers dies

El Comitè de Defensa de la República (CDR) va començar a treballar fa més de mig any però el seu punt d’inflexió va ser ara fa poc més d’un mes, quan es van coordinar les resistències populars als col·legis electorals i, sobretot, quan es va fer una gran assemblea que va permetre moure els fils de la vaga general del 3 d’octubre.

Confidències de la República

Tot un dia pendent del Parlament i del Senat i intentant traduir a nivell local tot el que ha passat a Catalunya, una feina gairebé impossible perquè la gent no pensa en clau local la proclamació d’una República. Quan escric aquestes línies són dos quarts de tres de la nit. No és el primer dia que em gite a aquestes hores treballant però hui estic especialment cansat, no m’ho tingueu en compte.

Humans que fan de polítics i polítics que fan d’humans

Sí, al darrer Ple de Valldoreix la representant de Ciutadans va plorar. No, en cap de les notícies publicades a elCugatenc n’he fet referència. I no ho he fet perquè és molt fàcil –i suculent– fer un titular que explique que aquesta persona es va posar a plorar però, en realitat, aporta poc més que morbositat. Perquè Susanna Casta no només és vocal de Ciutadans, és una veïna més de Valldoreix, amb les seues preocupacions, problemes, virtuts i defectes.

Elogi a la vida quotidiana en temps convulsos

Alguna hora molt matí, sona el despertador. Per la ràdio comencen a parlar de si la policia es va excedir en l’operatiu en contra del referèndum, que si la suspensió de la declaració d’independència és una estratègia, que si la “majoria silenciosa” ha eixit al carrer dos cops en menys d’una setmana, que si colp d’estat, que si legitimitat, que si la Unió Europea i que si el Consell d’Europa.

El 78 trontolla, a per un nou règim

Milions de persones als carrers, pals com no havíem vist des de feia dècades, una declaració d’independència que potser es produeix la setmana vinent, el govern català acceptant i buscant mediadors, la premsa internacional deixant l’Estat per terra, debats que arriben al Parlament Europeu on només els grans partits es compacten en defensa de l’statu quo, la gent començant a donar l’esquena a una Unió Europea deslegitimada des de l’austericidi, aut

Açò no és un dia de reflexió

Ja està ací. Els darrers anys s’han fet llargs. Donava la sensació que allò de la independència era una promesa a la qual no es podia arribar, una quimera. Però la història s’ha accelerat per a gust i disgust de molta gent. El que havia estat un procés carregat d’institucionalisme ha fet un salt al carrer, ha superat les institucions, les ha desbordat.

El procés i el periodisme davant la llibertat d’expressió

La situació de la comunicació s’ha ennegrit a Catalunya en qüestió d’una setmana. De bones a primeres, la Guàrdia Civil s’ha plantat a les redaccions d’El Vallenc, El Punt Avui, VilaWeb, Nació Digital, elNacional i Racó Català. La suspensió –ull, que no anul·lació, de moment– del referèndum ha superat fronteres i ha arribat més enllà de la Generalitat per a entrar als mitjans de comunicació.

Pàgines

Subscribe to Jordi Pascual