Publicitat

Ensenyament i màgia

Que el nostre sistema educatiu (del batxillerat per amunt) necessita ser capgirat, no crec que hi hagi ningú que ho dubti. No poden dir-ho més clar els informes anuals PISA. La qüestió és com fer realitat aquest capgirament. Amb les lleis, no. (Els companys de Bellaterra van haver de canviar els Plans d’Estudis fa 5 anys; ara els han de tornar a canviar!)

Els protagonistes del gran canvi necessari han de ser els professors. Però cal tenir en compte la pressió a què estan sotmesos: En quatre cursos (2011-15) la inversió ha estat disminuïda 65 vegades (dels 95.000 euros als 1.400). El nombre d’alumnes a Catalunya ha augmentat en 19.000, mentre que els professors són 1.400 menys. (el curs 2013-14 van ser 3.100 menys!). És obvi que no se’ls pot demanar  heroïcitats.

Però per mi (que m’hi he passat més de quaranta anys) el veritable problema de fons no són els diners, sinó la nostra manera d’entendre per què ha de servir l’escola. Cal un canvi de la mentalitat social (dels pares, dels governants, de tota la societat, inclosos professors i alumnes). Som els continuadors d’una idea i d’una tradició que ja no serveix: Que l’escola ha d’ensenyar com més coses millor. Només cal veure la importància desmesurada que donem als exàmens. No és això. Hem d’anar a un canvi de paradigma. Del que es tracta és de formar persones amb curiositat, que entenguin el que veuen, que sàpiguen reflexionar-hi i expressar-ho amb coherència i claredat, que siguin capaços d’escoltar i de respondre sense posicions ideològiques fixes, etc, etc. Això no ho tenim, i tota la nostra societat ho pateix.

TV3 ha inaugurat el curs amb una proposta que porta el nom d’un mag: Merlí. Ja entenc que es tracta de divertir, però el tema és massa greu per tractar-lo només com un acudit. Merlí és un professor que va a contracorrent. Però hi va a base de saltar-se alegrement la ‘normalitat’ escolar. Adopta el llenguatge dels alumnes (“la filosofia us farà trempar”), se salta les normes elementals (“farem trampes”), ridiculitza a classe els altres professors, exposa la seva vida personal (“m’han fotut fora de casa per no pagar”), es lliga la núvia d’un altre professor...És clar que és simpàtic, generós, intel·ligent...Però, és cap model? Em direu que no pretén ser-ho. Ara bé, els mitjans socials (tele, premsa, pel·lícules) haurien de ser conscients del seu paper d’educadors socials. Oblidant-ho ens tornen a fer un mal favor.

L’educació que hem de promoure, tan divertidament com sigui possible, no consisteix en caricaturitzar, sinó en mostrar l’esforç del dia a dia per construir un món on la llibertat no consisteix en fer cadascú el que li sembli, sinó en el compromís per pensar coherentment i clarament i així facilitar la convivència i la integració de tothom.

Pronostico que la sèrie “Merlí” acabarà transformant per un toc de màgia tot l’institut en una bassa d’oli. No és això. Confiar en la màgia personal o en els miracles no porta enlloc. Ens cal una altra cosa ben diferent, una llevat de seriositat que pugui canviar el nostre futur.  

Notícies relacionades