Denuncia tu també

Recentment he pogut veure la nova campanya del ministeri de prevenció de la violència masclista. És una sort viure en un estat que malgrat tenir el govern que tenim podem veure continguts d'aquestes característiques a la televisió.

Malgrat això hi va haver dues coses que em van cridar fortament l'atenció. La primera és la durada de l'anunci televisiu. La versió completa de l'anunci sembla el resum, i la versió resumida és tan curta que no s'acaba d'entendre. Però tenim anunci a la televisió.
La segona, més de fons, és el missatge. La campanya està orientada a les dones que pateixen violència masclista, perquè la denunciïn. Sens dubte mai incitarem prou a denunciar aquest tipus d'agressions a les persones que les pateixen. Ara bé, aquest ha de ser l'objectiu de la campanya del ministeri? És preocupant.

Sincerament m'agradaria veure algun dia un anunci de l'estil dels de trànsit –durs, visuals i directes– cohibint als potencials agressors perquè no s'hi atreveixin. És que a cas eradicarem la violència masclista per més que denunciem quan ja s'ha produït? Per continuar amb el símil de trànsit és com si a base de multes i controls pretenguessin solucionar el problema.

Una altra opció no gens menyspreable seria que la campanya anés adreçada a les persones de l'entorn de qui pateix i de qui agredeix perquè aquestes en prenguin part, quelcom del tipus "si veus violència masclista, actua". I és que sense la implicació de tota al societat no anem gaire lluny.

 

Finalment, malgrat les crítiques, crec cal reconèixer l'avanç discursiu que s'ha donat en les campanyes institucionals de prevenció de la violència masclista. Sense cap mena de dubte es tracta d'una victòria del moviment feminista i les seves reivindicacions. A poc a poc el sentit comú de l'opinió pública i publicada va canviant. També que aquest canvi és només un primer pas i que fins que no esdevingui cultura (es normalitzi a tota la societat) molta lluita tenim encara per davant. Però bé, és el primer pas i també hem de ser conscients dels avanços que a poc a poc anem conquerint.

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i Cal Temerari

Notícies relacionades