Publicitat

És un plaer

Passada ja la ressaca del Carnaval de Sant Cugat 2016, vull aprofitar aquesta columna per compartir alguns dels pensaments que m'ha generat.

Han estat un bon grapat els articles i noticies que han sortit a la premsa local sobre el Carnaval. No només és una festa assenyalada en el calendari sinó que també a Sant Cugat tenim la sort de tenir el nostre propi model de Carnaval, amb el Ball de Gitanes com a un dels seus pilars fonamental.

He de reconèixer que m'ha sorprès llegir de diverses persones, articles i columnes amb tants elogis i gratitud a la feina feta per la comissió de Carnaval. La veritat és què és d'agrair, però que en un primer moment la reacció és més de sorpresa que d'una altre cosa, doncs és una gran responsabilitat organitzar el carnaval, però l'entomem perquè ens encanta fer-ho, que és -fins a cert punt- un xic capritxós.

Especialment quan més d'una vegada la preocupació és la d'estar a l'altura de tanta responsabilitat que te la comissió de carnaval, i és que organitzar les activitats pels 88.000 habitants de la ciutat és una feina que espanta, i la confiança que posen les institucions en nosaltres també.

En tot cas, no deixa de ser interessant que dins d'aquest model propi que hem construït amb el temps, diversos sectors sociològics han anat trobant el seu espai dins dels actes de Carnaval. Segurament, i és que cal dir-ho, que el més participat és el carnaval infantil, símptoma de que la participació està més o menys modulada pel que és la ciutat de Sant Cugat.

Reptes de futur no en falten, i ja els tenim preparats pel 2017. A tota la gent que agraeix la feina feta de l'organització -i crec parlar en nom de tota la comissió-, només dir-los que és un plaer.

Notícies relacionades