Publicitat

Temps de CUP?

Per la columna d'avui vull practicar un esport que últimament està molt de moda: la cupologia. La cupologia és aquell exercici que fan els opinòlegs a l'ús de tants mitjans quan opinen de la CUP -fan de cupòlegs- com si en fossin grans experts i profunds coneixedors.

Molta sang i molt fetge últimament als mitjans amb els últims esdeveniments, també molts posseïdors de la veritat i molts pronòstics. No vull entrar a valorar les males dinàmiques en el si del funcionament nacional de la CUP, correspon a la gent que hi milita fer-ho si ho consideren oportú. Més aviat vull convidar a fer una reflexió a tothom que en algun moment s'hi ha identificat.

El relat tan fàcil i tan gastat dels 2 sectors no resisteix cap prova numèrica, doncs cap organització és majoritària en el si de la CUP. L'única organització majoritària entre la militància de la CUP és la CUP. I aquest és un fet molt rellevant.

En aquest sentit crec que per sortir de la situació de bloqueig que es troba ara mateix el que fa falta és que el gran gruix de militància de base, el de la bona feina feta en els municipis que no surt als mitjans, tingui un projecte propi per a l'organització i, sobretot, per al país. Cal un projecte propi de la militància municipal per disputar aquest lideratge tan batallat. Cal desplaçar el fer política per controlar la CUP perquè el que cal és passar a enfortir la CUP per poder fer política en la societat.

La CUP necessita que la dinàmica municipal impregni els òrgans de direcció tan castigats pel ritme mediàtic i parlamentari. Que aquest sector majoritari en el si de la CUP s'apoderi i -discutint fraternalment amb tothom- pugui marcar la seva pròpia aposta. I alhora, cal responsabilitat per deixar aquest espai ampli de militància per desenvolupar-se. La militància de base de la CUP pot tenir errors i encerts com tothom, però no és un remat d'ovelles que s'hagi de portar pel bon camí. Molts independentistes i militants de base fa temps que esperaven una eina que pogués transcendir, i ara que existeix cal fer-li un vot de confiança.

Alhora, vull reforçar que la CUP i el país necessiten que tot l'esforç polític invertit en "gestionar el rumb de la CUP" passi a invertir-se a fer la millor política rupturista i anticapitalista.

No crec que ningú tingui la sensació que la CUP amb la seva pràctica política (més enllà dels bloquejos sonats dels últims temps) aspira a transcendir sectors socials, ampliant la base i socialitzant el discurs, sinó que més aviat sembla que està molt còmode gestionant el seu espai. Construir unitat popular no és només trobar-se amb aquells moviments més afins amb els quals ràpidament et poses d'acord, que també. Construir la unitat popular exigeix assumir contradiccions, parlar amb qui no estàs d'acord i aconseguir compartir una estratègia.

Parafrasejat a un pensador de referència per l'esquerra independentista, em pregunto si ara mateix la CUP està per resistir o està per vèncer, doncs no sembla que tinguin cap estratègia per fer-ho. I el més greu, és difícil construir unitat popular si no s'està disposat a assumir les contradiccions necessàries per avançar cap a la conquista de poder.

Penso que només la militància de la CUP pot respondre a si ara és el seu temps o no, però tinc clar que els cal una reflexió profunda, molta discussió interna i la superació de moltes dinàmiques de política organitzacional curtterministes que han anat minant el projecte. Des d'aquí, ànims als companys i companyes per enfortir des de la base un projecte de base.

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades