Publicitat
S’acosta Nadal. S’acosta la festa major d’hivern. S’acosta el Quinto de la nostra ciutat.
Si el Nadal és per retrobar-se amb la família, el Quinto de Nadal és on retrobar-se amb els amics. Aquells que han hagut de marxar fora per poder treballar, els del cole amb els que has perdut el contacte, i amb els de cada dia per fer unes partides.
Aquest cap de setmana és la Festa de la Tardor, la festa grossa de les entitats i l’associacionisme de Sant Cugat.
Es tracta d’una celebració amb més de 40 anys d’història que té els orígens en els primers anys de la recuperació de les institucions després de la dictadura franquista. En aquell moment el teixit associatiu de la ciutat es va ajuntar per reivindicar el seu valor i alhora reivindicar les institucions democràtiques amb el lema “Recuperem les institucions del poble per al poble”.
“Les esquerres al govern”, això cantem amb el número 34 al quinto de Sant Cugat, fent referència a la situació política del 34. Ara bé, sembla que, parlant de Sant Cugat, Sant Josep podria tenir competència, segons diuen algunes veus optimistes.
I és que ja són un bon grapat que diuen que el curs polític que acabem de començar podria acabar amb un canvi de color en el govern local. Diuen, diuen, diuen..?
Avui comencen les commemoracions del primer aniversari de l’1-O, no amb molts motius d’alegria pels independentistes.
Després d’un any sense rumb, donant pals de cec, i escudant-se darrere la injustícia de la repressió, els actuals lideratges del moviment independentista estan arriscant el més valuós que tenim, que és la consciència col·lectiva i l’esperança. Crec que és un bon moment per fer una mica d’autocrítica constructiva.
Estem ja a finals de juliol i ja ha arribat el tancament del curs polític. Mentre alguns ja estem preparant el curs vinent toca mirar enrere per treure conclusions i pensar el curs que ve.
Si com deia l'alcalde Recoder Sant Cugat és una ciutat amb un poble dins sembla que avui està bombardejat des de totes les posicions.
Si quelcom defineix la idea de poble és la d'una comunitat cohesionada. Cohesionada entorn a uns hàbits, uns costums i unes dinàmiques vivencials comunes. I és que certament el teixit associatiu de Sant Cugat és un molt bon exemple d'aquesta idea de poble.
El passat dilluns es va aprovar al Ple municipal una nova ordenança de regulació del soroll, vibracions i olors; que resulta que també regula les activitats culturals. Pausa per aplaudiments.
Amb tants barris residencials com tenim a Sant Cugat i sembla que alguns estan aconseguint que el centre també ho sigui. Tant de temps sense plantar cara als pocs veïns que histèricament bramen sense parar per cada activitat cultural i mostra de vida a la ciutat ara ens trobem amb la conclusió lògica de la covardia política.
Fa ja 3 anys que Cal Temerari camina. I amb 3 anys deu ni do com de lluny que ha arribat. Hem recorregut camins difícils, i és que en molts aspectes obríem camí. Han estat 3 anys plens d’èxits i amb molts encerts, però també amb errors, problemes i limitacions.
Qualsevol debat sota la pressió de l’huracà de l’actualitat mediàtica i mediatitzada és impossible. I més quan és un debat difícil i suculent com el de l’ús de la violència.
És ben habitual que entre moviments socials hi hagi diferències, prejudicis i fins i tot contradiccions.
