Quan toca fer memòria i pensar en els últims grans cicles de mobilització a tots i totes ens ve al cap el moviment del “No a la Guerra”. La forta onada es va donar arrel de la intervenció de l’Estat Espanyol a la guerra d’Iraq de la mà del govern del PP i del “Trio de les Açores”. Participar d’una injustícia com aquesta va posar al centre de l’agenda pública l’antimilitarisme, l’absurd de les guerres, i més encara, de tenir preparats permanentment exèrcits per fer-les.

Però com tot gran cicle es va desinflar i, juntament amb el tractament quirúrgic de la comunicació sobre l’exèrcit que rebem al dia a dia, va deixar el debat enterrat. Però la qüestió, en un moment de crisi com l’actual, segueix més viva que mai.

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau estima que entre tots i totes a través del pressupost de l’Estat ens gastem un 1'62% del PIB, uns 17.500 milions d’euros a l’any, en mantenir l’exèrcit. I per gran que sembli la xifra, no és de les estimacions més altes de la despesa militar. Per dir-ho més gràficament, amb el que costen 2 míssils Tomahawk es pot construir un col·legi públic i 25 amb el que costa un avió Eurofighter, amb el que costa un portaavions es podrien construir 50 hospitals. Té sentit mantenir aquestes despeses si no podem garantir el dret a l’habitatge, a l’aigua, a la llum, a l’educació, etc.? Òbviament: No.

La pregunta interessant és, i què podem fer? Ja no hi ha grans mobilitzacions per poder seguir dient No a la Guerra, i tampoc cap partit amb opció a governar l’Estat planteja un canvi, i doncs, que pot fer un ciutadà de peu? Doncs el que portem segles fent davant les injustícies, demostrar el nostre desacord no col·laborant-hi. Com deia Ghandi, una pacífica però activa no-col·laboració.

En última instància som nosaltres a través dels nostres impostos que amb el nostre treball financem aquesta bogeria, i aquí és on podem actuar: fent Objecció Fiscal a la despesa militar. Una forma senzilla de mostrar la nostra no-col·laboració, negant-nos a pagar una part simbòlica dels nostres impostos perquè no vagi destinada a l’exèrcit.

A més a més, l'Objecció Fiscal és una arma de doble fil. Doncs és molt important no només deixar de pagar, doncs seria una manera d'“escaquejar” pagar els impostos, que no és l’objectiu. Per això no només deixem d'entregar a l’Estat una part corresponent a la despesa militar, sinó que no ens la quedem i la destinem a un projecte social que lluiti pels valors i la cultura de la pau. Com tota acció de desobediència pacífica ho fem saber, fem saber que no hem pagat un part, però no per pagar menys, sinó perquè moralment no podem participar de la guerra.

I així, senzillament, de manera activa podem no-col·laborar amb destinar 17.500 milions en preparar la guerra. És d’aquelles accions de moral bàsica, d’ètica de principiants, i de una valentia que entre tots i totes hem d’aconseguir que formi part del fet de ser ciutadà.

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes, de Cal Temerari i militant de la CUP