L’estranya parella

Fa unes temporades, els actors Joan Pera i Paco Morán representaven la “Estranya parella” a Barcelona. Van fer-ho durant 5 temporades consecutives del 94 al 99, reproduint l’èxit que Walter Matthau i Jack Lemmon havien aconseguit a la pantalla de l’obra de Neil Simon.

Si no ho recordeu us refresco la memòria una mica: En Fèlix (Jack Lemmon) està vivint una crisi sentimental perquè s’acaba de separar, a punt de suïcidar-se el seu millor amic el salva en el darrer moment... L’Òscar (Walter Matthau) el convenç perquè visqui amb ell fins que es refaci però és una persona molt desordenada i la convivència és complicada i potser el remei acabarà sent pitjor que la malaltia.

Aquesta setmana hem pogut reviure aquesta pel·lícula i no ha estat als dijous de cinema clàssic sinó al ple de dilluns. Ho va afirmar la portaveu d’ERC, Mireia Ingla, amb el qualificatiu de “ciutadàvergent” i el regidor Gómez va etzibar que “si es posen d’acord també amb el pacte per la nit ja poden entrar al govern”. Fins a 3 punts del ple van trobar l’acord de convergents i ciutadans, tenint en compte que els primers necessiten dels segons, o de qualsevol grup de més de dos regidors, per aprovar qualsevol punt que porten al ple.

I no van ser qüestions de tràmit ni molt menys temes de poc pes polític. El primer acord va ser el de creació d’un nou càrrec de confiança que mai havia existit en aquest ajuntament, el de cap d’àrea de seguretat ciutadana. Un acord que contravé allò que el partit taronja plantejava en el seu programa d’engreixar la maquinària política de l’administració. Si vol més seguretat, pel que ha de vetllar és perquè hi hagi més coordinació entre comandaments, millor material, millors condicions laborals, més personal, etc. A més, el mateix dia el nostre mitjà avançava qui podia ser el que ocupi aquest càrrec. El temps dirà com anirà aquesta qüestió com recordava en Jordi Pascual en el seu article ahir.

Però a banda del tema de seguretat i eficàcia en l’administració pública, també es van posar d’acord en l’àmbit de l’educació. Ambdós partits van fer front comú per rebutjar el model educatiu plantejat pel col·lectiu Escola Viva per la nova escola que es construirà al barri de Volpelleres. Un model a més que ambdós partits havien assumit en els seus respectius programes electorals de les darreres municipals.

A més, Convergència i Ciutadans van presentar conjuntament una moció per reclamar a la Generalitat un equipament hospitalari de proximitat, en la que bàsicament demanaven que el model sanitari de Sant Cugat fos el de mantenir el concert amb l’Hospital General de Catalunya i, encara més, que aquest sigui l’equipament sanitari de referència per la ciutat. Alhora es van posicionar en contra de recuperar el projecte de l’Hospital Vicenç Ferrer de Rubí (que ha d’anar a la zona del Polígon de Sant Joan) i d’estudiar la possibilitat d’ubicar un ambulatori de proximitat al barri del Monestir – Sant Francesc. Davant seu: ERC, CUP, ICV i PSC.

Hi ha qui pot pensar que Convergència i Ciutadans són com un ou i una castanya, com l’estranya parella. Però heu de saber que això no és així. De fet, o almenys fins que tanquin el procés congressual, Convergència, com Ciutadans, el PNB o UPyD, pertanyen a la gran família Liberal Europea – Group of the Alliance of Liberals and Democrats for Europe – o sigui que des del punt de vista de valors ideològics no estan tant allunyats. Una altra qüestió són les prioritats estratègiques i la vessant nacional. Els dos partits són nacionalistes, un català i l’altre espanyol. I pot ser que el primer vagi de cap a caiguda (el Fèlix de la pel·lícula?) i el segon sigui ara per ara (l’Òscar?) el torracollons de la política. Però com deien també al propi ple ves a saber si aquesta “estranya parella” es converteix en una altre gran història pel futur del país: “Les amistats perilloses”.

Notícies relacionades