Publicitat

Sant Cugat, ciutat educadora

Quantes vegades hem sentit en boca de les nostres governants que la nostra ciutat és una ciutat amb un model de ciutat educadora? En el meu cas confesso que unes quantes. I en què es tradueix aquesta definició? En que “l’educació dels infants no només depèn dels pares i els mestres sinó que és compartida per tota la ciutadania”, com expressava la regidora Esther Salat en la inauguració del curs escolar d’enguany.

Doncs bé, com en tantes altres ciutats del país caldria fer una reflexió sobre si la societat ajuda a la tasca tan difícil d’educar als infants – i als adolescents –. Alhora hauríem de pensar si allò que volem per ells és el mateix que el que ens hem trobat nosaltres i també el que hem patit en els darrers anys. I m’explico. Hem de reproduir els valors de la societat capitalista en les noves generacions? Han de seguir prioritzant allò que des de fa anys s’ha inculcat a la major part de la societat perquè una minoria guanyi i una gran majoria surti perdent en aquest gran casino en que s’ha convertit la societat del mal anomenat primer món?

Anem per parts i pensem en allò que es pot veure en les diferents cadenes de televisió, per exemple, en horaris infantils. Violència, sang i fetge, concursos on el que prima és la imatge, la competitivitat entesa com a guanys fàcils o trepitjant a l’altre, programes on es parla de les tafaneries dels famosos, etc. Passem a l’esport: què podem veure a les televisions habitualment, fins i tot a la pública? Barça, Barça i Barça i, en negatiu, Real Madrid, però res – o gairebé – d’esports minoritaris, femenins o de formació i, normalment, només es poden presenciar debats estèrils on es reprodueixen tics masclistes i bronques al més pur estil macarrònic.

I als nostres carrers què hi passa? Mentrestant intentem que facin una vida sana, que no fumin o beguin alcohol, que no s’avancin en l’entrada en discoteques o vulguin semblar allò que no són, quan surten de casa tenen un reguitzell d’oferta que els facilita tot un arsenal que és el contrari del que hauria de ser amb total impunitat. A Sant Cugat també.

Això sí, l’ajuntament disposa d’un Pla de Dinamització Educativa, que aquest any compleix 25 anys, que posa a disposició de les escoles un seguit d’activitats per acostar els infants i adolescents a l’esport, les lletres, les arts escèniques, la música, l’art, la solidaritat i la cooperació, l’educació viària, el medi ambient, el patrimoni, el coneixement de la ciutat, l’orientació acadèmica i professional, la salut, la convivència, els riscos socials, la ciència i la tècnica i la cultura tradicional i popular. Per activitats que no falti!

I els pares tenim una Escola de pares i mares que ens ajuda a fer-ho millor, gràcies. I fins i tot, els barris, que suposo que es considera que són més problemàtics, tenen un Pla educatiu d’entorn que coordina la participació i col·laboració d’AMPA, associació de veïns i centres educatius per desenvolupar actuacions educatives. Aquest darrer exemple és el que entenc que hauria de ser la ciutat educadora i que hauria de significar el treball quotidià entre escoles, AMPA i veïns. Tot i que es fa difícil pensar en un treball conjunt quan la referència d’una escola no sempre és el seu barri.

Torno al principi. No es tracta només que Sant Cugat sigui una ciutat educadora que també, es tracta que la societat en general pacti què volem ensenyar als infants, quins valors volem com a denominador comú pel nostre país i les properes generacions i actuar en conseqüència. I no deixar passar ni una a qui fa negoci a costa de la fragilitat juvenil. Ells no s’ho mereixen i el país no s’ho pot permetre.  

Notícies relacionades