Publicitat

Estones compartides

Si aneu a la sala de plens de l'antic Ajuntament de Sant Cugat i trobareu un preciós tapís fet durant el projecte Explica'm teixint* en què Noestasola ha participat en la seva creació. És un tapís ple de colors vius i us puc assegurar que ha escoltat moltes històries en la seva elaboració, unes de divertides i altres no tant... Estones compartides en què s'allunyen les penes i és que el dolor s'allibera quan s'explica i t'escolten d'una forma amable.

El poder d'un grup de confiança t'arrela i et permet veure altres mirades, grups que cohesionen i apoderen, que permeten cuidar i cuidar-se. El grup serveix per enriquir-te, créixer, compartir aprendre i desaprendre i sobretot en violència de gènere serveix per treure't de l'aïllament social, per començar a posar paraules a allò viscut per expressar emocions i explicar històries mai contades en què un alt sentiment de culpabilitat i vergonya hi és present. On te n'adones que les teves històries són les de les altres i les seves les teves perquè hi ha una semblança que et resulta estranya. I t'allibera i allò que creies que a ninguna persona més li passava veus que no és aixi i sospires i treus angoixa, perquè no ho hagués fet abans moltes diem...

I s'enforteixen els lligams perquè les experiències viscudes estan plenes d'emocions encapsulades durant molts anys. Espais per respirar llibertat, per recuperar les teves capacitats, per estar amb tu mateixa per tenir-te en compte, per estimar-te, per fer una cosa per tu mateixa. Espais necessaris on quan sortim de la fase aguda es converteixen en vitals perquè una de les grans lliçons apreses és tenir cura de tu mateixa, d'establir límits, de saber dir no, de no desdibuixar-te, de tenir-te present i de no consentir l'aïllament.

Tant de bo hi hagués molts grups d'homes en què es treballessin les emocions, en què es pogués verbalitzar sentiments, en què es pogués posar paraula a una emoció, en què trobessin un espai per cuidar-se i cuidar, si un espai on també poguessin parlar de futbol i sexe però també d'aprofundir en les seves necessitats.

A molts els hi fa gràcia això, i és que penso que la nostra societat només deixa dues emocions permeses als nois, la ràbia i la ira; però si ploren o són sensibles o empàtics, algunes persones s'alarmen.

Un home és un home he sentit, i això que significa? Que un home no té necessitat d'explorar i posar paraula a les seves necessitats?

Cal treballar els aspectes emocionals tant com els tècnics, educar-nos des d'infants per saber dir no, per posar límits, per ser persones critiques i autocritiques, per tenir cura i autocura, i com no per saber cuidar el grup amb les estones compartides

*Agraïment a Atenció a la dona i a Museus de Sant Cugat i, en especial, a l'Helena Minuesa, directora tècnica del projecte Explica'm teixint i a Paco Minuesa per la direcció artistica.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestasola

Notícies relacionades