Resposta

Quina és la resposta que ha de mostrar una víctima de violència? En la nostra societat tenim ben interioritzat tant homes com dones el nostre paper, ja s’encarrega aquest imaginari social de recordar-nos-ho dia a dia i minut a minut. Posem el focus en la víctima, com no, ella que s'atreveix a mostrar al món que continua aparentment amb la seva vida, almenys de cara a fora. Perquè ningú pot veure els somnis i silencis interns, ni els plors ni el trencament intern. Jutgem contínuament: “A mi em sembla...”, “Això és així...”. Judicis continus que ajuden a revictimitzar constantment.

Sabem que davant un perill de la nostra pròpia vida podem actuar paralitzant-nos o plantant cara, les dues son respostes involuntàries. No vas pel carrer pensant “si em volen violar actuaré plantant cara o desconnectaré perquè passi el més ràpid possible”. T'hi trobes i en funció de l'estimul; la teva ment s'adequa per patir el menys mal possible. Vol dir això que no estic patint una agressió?

Sabem que la ment dissocia, és capaç de paralitzar-te, anestesiar-te i quasi no sentir el teu cos, fins aquest nivell arriba la por i el desig de supervivència. Vol dir això consentiment?, en absolut, vol dir una resposta humana a un fet que es impossible d’empassar, que l'horror viscut és com si fos una pel·lícula que li passa a una altra persona.

Posem el focus en la resposta de la dona, en com actua, el que fa, el que no hauria de fer... Si va tancar les cames, si no es va resistir... però ens apartem del focus real, l'agressor, el que comet el mal, el patan però bon fill de família. I ho defensem amb una estructura patriarcal que diu constantment a les noies que no vagin per la nit soles, que no vagin vestides així,que no... un munt de nos. Però res fem amb ells, no els eduquem per dir-los que el cos d'una dona no es toca si ella no vol i que el respecte és la base. Consentim, “els homes son així”...

La tradició en conflictes sempre ens diu que el cos de les dones són boti de guerra, és un afegit doncs sols li passa a les dones per ser dones. La nostra societat cosifica el cos de les dones, les utilitza, no els hi dóna el mateix valor. Posa contínuament el focus d'atenció, les increpa, no les creu.

Una violació és una violència masclista, és un atemptat contra la dona que ho pateix, contra totes les altres i també contra vosaltres, els homes.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades