Publicitat
Aquest estiu sortia la notícia que nou dones havien denunciat al tenor Plácido Domingo per assetjament sexual. Ell sortia responen que "els valors d'abans no són els mateixos d'avui en dia" i que no sabia que les seves relacions amb les dones no fossin desitjades per ambdues parts. Elles començaven les seves carreres artístiques i a canvi de favors sexuals les dones deien que ell les ajudava a situar-se i a les que es negaven els dificultava el camí.
Aquesta és la paraula que defineix a moltes dones que han patit violència masclista. Potser et resulta estrany perquè no ho has viscut de prop, però, per desgràcia és la realitat de moltes dones.
El divendres 20 de juny, el Tribunal Suprem va revocar la sentència de l'Audiència de Navarra i del TSJ en el cas de la manada. La Fiscalia General de l'Estat va dir que és de gran transcendència doncs garanteix la seguretat jurídica que estava reclamant la societat en relació a la interpretació de delictes contra la llibertat sexual.
Un no és un no, fàcil i senzill, oi? Si ets dona t'hauràs adonat que malgrat expressis clarament un no hi haurà algun home disposat a insistir i a insistir. Alguns deuen creure que es fa així i que a base de tant insistir acabaran lligant. El nostre codi civil considera que l'alcohol és un eximent, així que si un home agredeix a una dona en estat d'embriaguesa la seva pena serà inferior però no tots els borratxos són capaços d'agredir les seves parelles o altres dones així que cal anar amb compte amb els comentaris d'exculpació dient que no sabia el que feia.
Al Japó la paraula take significa bambú, segurament has observat com les seves branques aguanten el vent més enfurismat, movent-se d'una banda a l'altre sense trencar-se, amb una resistència i flexibilitat increïble. On les formes distorsionades recuperen la forma inicial quan acaba el mal temps.
La ciberviolència suposa una nova forma d'expressió de control, arrelada en el mateix, en una estructura masclista difícil d'identificar com a tal en molts casos,doncs totes les persones bevem de les seves fonts. No és d'estranyar que la nostra joventut en línies generals no identifiqui la violència a través de les noves tecnologies. I és que aquesta concepció de l'amor romàntic, que contínuament ens bombardeja és per on es cola el masclisme en les relacions reals.
Cal denunciar i visibilitzar realitats socials ocultes com és la violència de gènere en dones discapacitades. Aquesta és encara més perversa i dobla la seva discriminació, la de gènere i la de discapacitat. Els experts diuen que una de cada tres patirà aquesta xacra doncs elles tenen menys capacitat de defensar-se, tenen major dificultat per expressar-se, pateixen encara més poca credibilitat en el seu relat especialment quan són dones amb trastorns mentals greus.
A mitjans de gener una noia de Pontevedra, Jessyca Ocampo, va posar en marxa el Mapa de la Por per a un treball de fotografia. El projecte consistia en recollir testimonis de dones gallegues que havien patit agressions sexuals en espais públics i geolocalitzar aquestes agressions per alertar a altres dones. Aquesta iniciativa estava inspirada en una altra que havia portat a terme una associació feminista al Brasil amb la mateixa intenció alertar a les dones dels punts negres del territori.
Potser has sentit parlar que els japonesos utilitzen la practica kintsugi per reparar objectes de ceràmica trencats, la qüestió és fer ben visible les línies de ruptura perquè això mateix confereix un aspecte únic i preciós.
Quan jo era petita la gran gran part d'escoles tenia al centre del pati un lloc on es jugava al futbol. Els nens ocupaven l'espai i les nenes jugaven a altres coses més estàtiques als marges. A classe també passava el mateix. Molts nois eren al centre i no tenien vergonya ni por al parlar, cosa que a la majoria de noies no ens passava. Fins a fer-nos grans on van continuar les diferències. Les reunions de treball, el carrer i la llar són llocs on la presència i la veu de les dones són moltes vegades menystingudes.
