Maribel Guillamón

El marc legal ens defineix clarament què és violència contra les dones i quins tipus de violències existeixen però el que no defineix és la pròpia perspectiva de gènere de qui ho jutja, ni la necessitat de formació especifica en violència i aquí està la clau, podem tenir lleis, definicions i marcs però si no hi ha perspectiva de gènere en les institucions difícilment podrem veure la violència masclista.

Cap al 2002, Carmen Alborch, exministra de Cultura va publicar el llibre Malas,rivalidad y complejidad entre las mujeres on parlava de relacions plenes de rivalitats falses entre dones, algunes de molt conegudes i que feien que el públic creiés que es portaven a matar. El seu llibre parlava de moltes coses oblidades per moltes de nosaltres, parlava de vincles –ara parlem de sororitat–, de falses creences entre nosaltres per considerar-nos algunes vegades enemigues.

1.000 dones assassinades d'ençà que van començar a enregistrar-se les seves morts al 2003, 28 infants assassinats d'ençà que van començar a enregistrar-se al 2013. Aquí sols es comptabilitzen el assassinats íntims, aquells que passen en l’àmbit de la parella o exparella, res es diu de totes aquelles que no van tenir relació prèvia amb l'agressor ni quan les assassinades són prostitutes. La violència masclista mata i molt.

Aquestes son les xifres d'enguany sobre feminicidis (contemplant tots no sols els íntims) segons feninicidio.net:

- Gener:7

Les vacances acostumen a ser el temps més desitjat de l'any, temps de relax, oci i diversió... Però en la violència de gènere passa tot just el contrari. Els mesos estiuencs poden ser insuportables,l es agressions augmenten i la majoria de serveis d'urgències tanquen o estant a mínims. La sensació de solitud pot ser tremenda, doncs t'hi trobes sola en un temps que discorre al ralentí i amb l’absència de molta gent del teu voltant. Costa de creure, oi? Que vulguis que un mes d'agost passi tant ràpid que ni t'assabentis.