Aviat tornarà a ser 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Un 25 de novembre de 1960 van aparèixer els cosos assassinats de les tres germanes Mirabel, a la República Dominicana. Tres dones que reclamaven drets i llibertats i això no va sentar bé, dones perilloses que eren capaces de tenir paraula, dones que reclamaven un espai públic, un espai tradicionalment masculí, dones cultes, formades i valentes... I no va ser possible a l'igual que passa en milers llocs del món on les dones no tenen veu i si la volen son assassinades, milers de vides aixafades. Fets com aquests i d'altres van fer que l'ONU declarés en 1999 el 25 de novembre com el Dia Internacional contra la Violència de Gènere.

I en aquest dia els carrers s'ompliran veient les reivindicacions i visualitzacions de milers de dones i cada cop més homes arreu del món. Punt d'atenció en molts drets que encara ens falta per assolir en aquesta societat i la de més enllà. I el primer i fonamental, el dret a la vida. En aquest 2016 es porten 42 dones assassinades sense comptar les dones amb malalties cròniques físiques i mentals i els suïcidis. Perquè a molts llocs s'assassinen les dones pel fet de ser dones, molts llocs on les dones no compten, on no hi ha veu ni mirada, perquè així estan fetes les coses, així l'ordre natural...

Potser penseu que tot això ens queda tant i tant lluny que és cosa dels altres. Doncs no ho crec, aquí, a prop nostre, al nostre entorn, potser a la nostra llar o a la d'un familiar o amic, fem o rebem desigualtats, que potser ni ens adonem que parteixen de la nostra manera de socialitzar-nos. Hi ha diferències en funció de sexe, reproduïm contínuament rols sexistes dels quals potser ni tant sols som conscients i és possible que haguem d'escarbar, doncs tenim molt interioritzat que les coses som com som.

Escarbem a fons, ben endins i posem atenció. Potser així algun dia ens sorprendrem dient o pensant alguna cosa contra les dones i, arribats aquí, siguem valents i valentes i estirem del fil. El primer pas és ser conscient que absolutament qualsevol persona pot ser masclista. Revisant-nos, sols així, podrem ensenyar a les nostres noves generacions que és possible fer les coses d'una altra forma perquè imperin els models sans d'estimació, on no hi hagin imposicions i submissió.

Eduquem-nos per educar, revisem el nostre interior tant com fem amb l'exterior. Així trencarem els motlles dels quals partim, on normalitzem i justifiquem la violència i pensem que això sempre és cosa dels altres.

Maribel Guillamón, fundadora de No estàs sola