La prohibició del foie gras i els sacrificis halal i kosher: contracultura o benestar animal?

La recent notícia de la prohibició per la regió més àmplia de Bèlgica de la pràctica dels sacrificis halal i kosher ha donat la volta al món generant una diversitat d’opinions al respecte i enfrontant, principalment, dos grans posicions: la dels qui ho consideren com una mesura de protecció del benestar dels animals, i la dels qui la reben com un atac xenòfob vers les religions jueva i musulmana.

Es tracta d’una novetat que no fa sinó obrir altre cop el debat respecte de determinats mètodes de cria, "producció” de carns i sacrifici d’animals, que ens brinda l’oportunitat de reflexionar-hi a fi d’aconseguir, com es pretén a partir de la redacció d’aquest article, un món millor, per a nosaltres, i per a ells. Així doncs, cal preguntar-se en què consisteixen aquests sacrificis i mètodes d’obtenció de carn animal i la legislació que existeix al respecte.

A grans trets, sense aprofundir en el significat que cadascuna té per la pròpia religió i a simples efectes d’introduir-ne el funcionament, el sacrifici halal i el kosher (o caixer en català), consisteixen en la matança de l’animal seguint una sèrie de directrius, a fi que la seva carn no resulti “contaminada” i pugui ser consumida pels fidels de l’Islam i el judaisme, respectivament. El sacrifici halal exigeix que l’animal mori a causa d’una incisió a l’esquena, que talli la vena jugular i la caròtide, sense afectar l’espina dorsal; pel que fa al kosher, cal realitzar un tall uniforme i precís a la gola. En ambdós mètodes, l’animal mor dessagnat. Cal tenir en compte que aquestes carns no només es consumeixen pel col·lectiu religiós al que pertanyin, sinó que en moltes ocasions, i per múltiples causes, són distribuïdes en el mercat no jueu ni musulmà.

Tot i que una de les finalitats d’aquests sacrificis és que l’animal pateixi el menys possible, el cert és que aquest és conscient durant tot el procediment, essent confirmat per professionals del ram de la veterinària que augmenta notablement el seu sofriment. Es tracta d’una pràctica exceptuada de l’obligació legal de la Unió Europea, d’aplicació obligatòria a tots els seus Estats Membres, d’atordir l’animal abans de sacrificar-lo (article quart apartats primer i quart del Reglament (CE) n.o 1099/2009 relatiu a la protecció dels animals en el moment de la matança), prohibida ja per països com Dinamarca, Polònia, Països Baixos i ara, la regió belga de Valònia.

D’altra banda, altres tipus de productes carnis més propis de la cultura europea, com el foie, desperten així mateix una gran controvèrsia, en aquest cas entre professionals de la restauració i aquells qui defensen el benestar animal. Lluny d’estar a l’alçada de la qualificació que se’n fa de delicatessen, l’obtenció del foie parteix de la capacitat natural d’aus com ànecs i oques per acumular greix al fetge durant les migracions, i consisteix en l’alimentació forçosa de l’animal, causant-li una malaltia hepàtica; després de ser sacrificat, se li extreu el fetge, constituent del foie gras. Es tracta d’un producte la “fabricació” i fins i tot importació del qual ha estat prohibida a fins a divuit països, entre els quals es troben Argentina, nombrosos estats del centre i nord d’Europa, Irlanda i l’Índia, per qualificar de tortura el mètode d’alimentació de l’animal.

Si bé, la cultura és part intrínseca i essencial de la naturalesa de l’ésser humà, també ho és la bondat, racionalitat i compassió, elements tots ells que no haurien d’estar confrontats, sinó units a fi de garantir una cultura respectuosa amb la vida i dignitat de la resta d’éssers del planeta. Tinguem esperança i esperit reivindicador, per aconseguir fer cada dia un pas més en la protecció del benestar animal, i arribar a noves fites, emmirallant-nos en països que ja les han assolit.

 

Andrea Xaxo, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades