La crisi de les vocacions sacerdotals

Pot xocar que jo em preocupi d'aquest problema. Quan era petit i vivia a les barraques de Montjuïc sentia els grans que deien “Yo creo en Dios, pero no en los curas”. Llavors jo era escolà, hi creia i era molt de missa. Ara, després de tantes pluges caigudes, només crec en l'home i la dona, en llur força per ajudar els qui els envolten, en el seu coratge per la lluita contra la injustícia.

L'altra gent, els preocupats en assolir poder i riquesa, no m'interessen gens. Els veig com un perill per a la humanitat. No és que no hi cregui en ells; és més aviat que no me'n refio ni gota. Dit això encara us sobtarà més la meva preocupació. Mireu; com que hi ha manca de capellans, les nostres parròquies s'estan omplint de rectors integristes.

Pot passar que vagis al funeral d'un amic i no et deixin llegir un poema que us agradava a tots dos perquè l'oficiant el trobi una heretgia. I, en canvi, ell pot parlar de les excel·lències d'anar al cel o amenaçar-te amb les penes de l'infern per a tota l'eternitat.

O que en un concert de Nadal a la parròquia, no et deixin cantar nadales perquè no ha arribat el 24 i el nen Jesús encara no ha nascut. O que muntis un Pessebre al Casal i el rector el menystingui no venint i organitzant un acte a la parròquia el mateix dia i a la mateixa hora. O que facin fora de l'esplai parroquial dos monitors perquè són homosexuals i poden donar mal exemple als nois.

No és que pugui passar. És que ha passat de debò al nostre poble.

Arribats aquí, ja no t'estranya que hi hagi crisi de vocacions. Ni que la gent s'estimi més un funeral laic o prefereixi fer un casament civil. No és que la gent abandoni l'Església; és l'Església que viu d'esquena a la realitat de la gent. En els meus anys joves, anys d'antifranquisme, en la meva lluita social a Montjuïc, estava envoltat de capellans companys de brega. Els “curas obreros”, homes sencers que escoltaven, s'asseien al teu costat i patien amb la gent humil. Els enyoro. On són?

“Una vegada un home ric li digué a Jesús: Mestre, què he de fer per a ser dels teus? I ell li va contestar: Ven totes les teves riqueses, reparteix-les entre els pobres i segueix-me.

Sembla que l'Església ha oblidat aquestes paraules de Sant Marc. Són al capítol 10, versicles 17-30.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades