Espots publicitaris

M'agrada mirar els anuncis de TV. Té molt de mèrit transmetre un missatge que cridi l'atenció, engresqui i desvetlli el desig d'allò que et volen vendre. I tot això en un temps limitat.

Els miro, naturalment, des de la meva perspectiva d'actor i em fixo, sobretot, en els personatges. Quines expressions adopten, la dicció i els registres que fan, el moviment de cos i el posat que tenen. Ho faig amb la certesa i el convenciment que difícilment compraré allò que em recomanen. És més, si anuncien algun producte que faig servir, el deixo de comprar. Això em permet la tranquil·litat de mirar-los i esbrinar la seva qualitat.

Vaig tenir un company de mili que era publicista. Jo li criticava la labor d'enganyar al personal –llavors li deia enganyar– perquè comprés coses que potser no necessitaria mai. Li deia que estava creant desig de posseir productes que, d'altra manera, no hauria comprat mai.

Ell em responia que la publicitat servia no sols per a donar a conèixer productes nous, sinó també per a abaratir els preus, ja que el públic compraria més.

Jo li rebatia els seus arguments tot dient-li que, mentida podrida, allò anunciat era més car, perquè pagaves producte i anunci.

Molts anys després d'aquelles disputes juvenils i ja ficat en el món del teatre, els miro de d'una perspectiva artística. Penseu que en un treball d'aquesta índole hi treballen un munt de personal. Actors, directors, publicistes, psicòlegs, escenògrafs, maquilladores, tècnics en vestuari... Vull dir que forçosament un espot no pot sortir barat.

 

El que no he pogut pair mai és veure a tota aquesta gent que crema la seva popularitat anunciant un quelcom que ells, d'altra manera, no haurien consumit mai. Actors, esportistes, periodistes... suposo que d'alguna cosa han de viure en hores baixes. Ho trobo com a una prostitució, com a una traïció a la gent que els admira. No és així amb aquelles persones que ofereixen la seva imatge desinteressadament per una bona causa.

La grandesa de ser un actor amateur és que ho fas perquè t'agrada, intentes millorar perquè t'ho exigeixes, fas el tipus de teatre que vols i, surti bé o malament, no passes mai per caixa ni t'angoixes que la platea estigui plena de gom a gom durant molts dies.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades