La gent de la meva generació

Cada cop que penso en els canvis tecnològics que la gent de la meva generació ha vist (ha fruït, ha experimentat, ha patit), me'n faig creus.

Vam créixer amb la ràdio al costat, sentint, quan sortíem de l'escola, el Tambor al migdia i el Cascabel a la tarda.

Quan volíem parlar amb la família d'Almeria, demanaves una conferència a l'edifici de la Plaça de Catalunya cantonada Fontanella i, quan et tocava, que podia trigar hores –oh, meravella!– senties la veu del teu avi o de l'oncle com si el tinguessis al costat.

Veies la mare cosir o planxar a la tarda escoltant el serial radiofònic. Ama Rosa, la novel·la La Lechera. O al vespre quan el pare escoltava Las Notícias. El senyor Ricardo, el meu veí, durant molt de temps li va seguir anomenant El parte. Perquè durant la guerra se l'anomenava el parte... de guerra.

Per a comunicar-se la gent treia la cadira a la porta de casa durant l'estiu o al costat de la llar de foc a l'hivern i xerraven. Llavors la gent xerrava molt. Inclús al bar, davant un got de vi. Llavors la gent ja xatejava. No ho feia digitalment, com ara, ho feien davant un xato de vi, que era un got petit i per això li deien “xato”.

Ara no ve al cas, però, algun dia se n'hauria de fer un estudi del vocabulari informàtic i veuríem que molts mots estan trets del passat. Menú, arrova, xatejar, digital...

I ara, la gent de la meva generació ha ensopegat amb el mòbil, el Facebook, el WhatsApp, el Likedin, el... Un invent que té tant de meravellós i útil com d’endimoniadament negatiu. Amb aquest petit enginy li pots enviar una fotografia d'on ets, li pots dir que l'estimes o felicitar-li el Nadal a la persona que estimes o odies. Per a mi, és una eina de treball. Acumulo informació i convoco la gent que li toca assaig de l'obra que estem fent.

Tanmateix, us imagineu amb quina facilitat i rapidesa se li pot muntar una manifestació a les autoritats competents sense que ella li doni temps a aturar-la? És per això que s'han inventat els virus i els missatges falsos i les rodes informatives que creen confusió i fan perdre el temps.

Tot i així, no em puc queixar. M'ha servit per a connectar amb antics alumnes, amb amics d'infantesa i familiars llunyans.

Us feu la idea, però, del canvi tan enorme que hem viscut? I quins canvis els esperen als nostres fills i néts? Pareu, pareu, a mi m'agafa vertigen. Jo baixo ja la persiana.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades